Com en tots els viatges, sempre et quedes amb unes quantes imatges que et recorden el que has viscut. Pero hi han sensacions i vivències que són difícils de captar en imatges. En faria el següent resum:
- Trobo que Puerto Rico és dels llocs més perillosos per conduir. La combinació de cotxes amb canvi automàtic, paviments d'autopistes en molt mal estat (de les carreteres secundàries millor no parlar-ne perque si no ho has viscut es fa difícil de creure que hi hagin uns "forats-trampa" tan impresionants....), qualsevol dels "n" carrils de les autopistes es carril ràpid i lent a la vegada, no ús dels intermitents (perquè usar-los si tot el dia has d'estar canviant de carril...), fa un còctel perillos per conduir, i sobre tot de nit. I dels guals ("badenes") ja ni en parlo, hi ha una plaga!
- D'altra banda conduir escoltant la ràdio és un plaer. Emissores musicals com "La X", "Salsoul" amb programes estrella com el "Show de Gisselle & Jesse", "La Perrera" o "Agitando el Soul" et submergeixen en la vida, els costums, la música, la manera de ser del país. Emisores de notícies com "Boricua 740" amb el seu slogan :"El buen periodismo cuenta"repetit una i mil vegades, o "Cadena Wapa Radio", per escoltar notícies del país i debats polítics que també t'ajuden a veure en quina realitat et trobes et deixen un record que no es pot guardar en cap foto.
- L'alta incidència de les armes de foc. Aproximadament hi van haver 1.000 (mil) morts per arma de foc en un país de menys de 4 milions d'habitants l'any 2.010. I per cap d'any el costum com en la majoria de països de fer el seu "Sant Joan" propi amb petards i coets, ve caracteritzat per la gran campanya de que la gent no dispari a l'aire per evitar morts ja sigui per impacte directe o be de les bales que la gent oblida que després de pujar... tornen a baixar. Feia dos anys que no hi havia morts per aquest motiu, però aquest any un nen de 14 anys va morir per el que en diuen "balas perdidas"
- Crec que la mitja d'establiments de menjar ràpid deu superar la dels estats units gairabé..
- I el fenomen "Malls" (Centres comercials) crec que deu estar preparat per els Nordamericans que hi van a comprar perquè també el nombre es senzillament...exagerat! però amb unes rebaixes també espectaculars... algú ho havia de dir! :-)
- Que els mosquits no els veus però et piquen, com expliquen el temps a la tele de puerto rico que es fa dificil d'entendre perque sempre hi ha un "resto de frente frio" que es cola entre la predicció d'ahir i de demà i mai saps quin temps farà, que hi han molts establiments turístics tancats per la crisi i que la meitat de les coses que diuen en espanyol no les entens a la primera, ja son aspectes col·laterals però que t'emportes un cop has marxat.
Aquí us deixo l'enllaç a unes quantes
Imatges de Puerto Rico.
0 comentaris:
Publica un comentari