En carreres i professions com la d'Arquitecte en que estàs treballant a fons i donant voltes i fent dibuixos durant hores i dies i fins i tot setmanes sobre temes concrets, és normal que tots desenvolupem petites "manies" que neixen durant la carrera i segueixen amb tu tota la vida professional.
En el meu cas us en puc explicar alguna. Per un estrany fenomen, quan deixes d'utilitzar l'escalímetre i estas treballant en una escala determinada, quan el tornes a agafar per seguir treballant amb la mateixa escala que abans, l'escala que desitges sempre estarà a la banda contraria a la que vols utilitzar (es una mica complicat d'explicar breument en paraules però qualsevol que n'hagi utilitzat un m'entendrà)
D'igual manera sempre que llençava esborranys d'idees o propostes perquè creia que ja eren camins que no portaven enlloc o que ja no em servirien per a res, just quan ho llençava resultava que per alguna estranya raó ho tornava a necessitar de nou.
Aquest últim fet remarcable, aplicat al món professional, volia dir que quan llençava dibuixos,esquemes, esborranys d'idees perquè creia que ja no ho faria servir o ja no faria determinat projecte, en el moment que ho llences pensava que automàticament em trucarien i es posarien en marxa. Per tant no podia llançar idees o esborranys perquè quan em diguessin que tot tirava endavant... allò que hagues llançat seria el que necessités.
Ahir vaig llançar un munt d'esbossos, esborranys, estudis d'instal·lacions bastant complexos que no estaven encara concretats sino en fase d'estudi quan va esclatar la bombolla immobiliària i diversos projectes van quedar congelats.
Per molt que ho hagi llançat, això no farà que tot comenci de nou. El passat ja no tornarà. El futur, és demà.
0 comentaris:
Publica un comentari