Sindicat d'Arquitectes

El passat divendres una convocatòria a traves de les xarxes socials i el weblog del Sindicat d'Arquitectes, va omplir la sala d'actes del Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona. Pràcticament 100 arquitectes convocats per el boca orella offline i el boca orella on line que son les xarxes socials.
El tema concret de la convocatòria va ser El Model Cooperatiu per Arquitectes: Cercant Alternatives al Model Actual.
En un primer bloc d'intervencions, Pere Ribes d' Ara_coop, societat cooperativa  dedicada a la promoció i creació de cooperatives, ens va explicar el avantatges de establir-se professionalment com a cooperativa:

• Empresa democràtica, on els socis participen de la propietat , la gestió i els resultats
• Ampli marc d'autoregulació
• Es comparteixen excedents, responsabilitats, riscos ...

En un segon Bloc Xavier Padulles de Cooperativa Obrera de Viviendas, Pere Pugés de Projectae, i Antoni Mas de MusiCat, ens van explicar les experiències de les seves cooperatives.

En el tercer i darrer bloc, Jordi carbó de Gest Cívic,  i Chiara Mocci de ACTHABITAT ens van parlar sobre la seva experiencia com a cooperativa d'Arquitectes.

Èxit total per tant del Sindicat d'Arquitectes, en la convocatòria que denota una inquietud en la professió que no crec nomes per el tema de la jornada en concret sino per mirar de trobar noves sortides per a una professió que està atravessant unes dificultats objectives. Molt bon gest també el de la presència del degà del Col·legi d'Arquitectes, Lluis Comerón prenent nota de les dificultats amb que s'han trobat diferents arquitectes relacionades amb la voluntat de poder crear cooperatives per exercir com a arquitectes i oferint-se per a una trobada immediata per mirar de solucionar-les.
El tema d'aquesta Jornada, el de el cooperativisme, va anar d'acord amb els conceptes que es van sentir: cooperar, ajudar-se, compartir, relacionar-se... resulta que són també conceptes inherents a Internet. La utilització de la Xarxa per la difusió d'aquest acte i com a lloc comú on compartir iniciatives com la del Sindicat d'Arquitectes ens inidiquen els camins de present i futur que utilitzarem els arquitectes i en general els professionals de tots els àmbits per evolucionar desde la situació de paràlisi econòmica dels darrers anys.
La Xarxa, la comunicació 2.0 i la interaccio, els nous conceptes base a utilitzar per a la innovació com a eina de futur.
Entrades relacionades: Identitat digital de l'empresa

Publica un missatge

Adéu ahir. Hola demà

Imatges Felipe_Borges i Rolando Polo

En carreres i professions com la d'Arquitecte en que estàs treballant a fons i donant voltes i fent dibuixos durant hores i dies i fins i tot setmanes sobre temes concrets, és normal que tots desenvolupem petites "manies" que neixen durant la carrera i segueixen amb tu tota la vida professional.

En el meu cas us en puc explicar alguna. Per un estrany fenomen, quan deixes d'utilitzar l'escalímetre i estas treballant en una escala determinada, quan el tornes a agafar per seguir treballant amb la mateixa escala que abans,  l'escala que desitges sempre estarà a la banda contraria a la que vols utilitzar (es una mica complicat d'explicar breument en paraules però qualsevol que n'hagi utilitzat un m'entendrà)
D'igual manera sempre que  llençava esborranys d'idees o propostes perquè creia que ja eren camins que no portaven enlloc o que ja no em servirien per a res, just quan ho llençava resultava que per alguna estranya raó ho tornava a necessitar de nou.
Aquest últim fet remarcable, aplicat al món professional, volia dir que quan llençava dibuixos,esquemes, esborranys d'idees perquè creia que ja no ho faria servir o ja no faria determinat projecte, en el moment que ho llences pensava que  automàticament em trucarien i es posarien en marxa. Per tant no podia llançar idees o esborranys perquè quan em diguessin que  tot tirava endavant... allò que hagues llançat seria el que necessités.
Ahir vaig llançar un munt d'esbossos, esborranys, estudis d'instal·lacions bastant complexos que no estaven encara concretats sino en fase d'estudi  quan va esclatar la bombolla immobiliària i diversos projectes van quedar congelats.
Per molt que ho hagi llançat, això no farà que tot comenci de nou. El passat ja no tornarà. El futur, és demà.

La volta al mitjó, l'extimitat

Ale-hop! Un canvi sense retrocés, sense marxa enrere, el que abans era negre, ara és blanc, el que abans era privat, gairebé secret, ara és accessible a tota la globalitat? de la xarxa. Hem perdut el pudor? o ha estat més aviat un intercanvi de privacitats? , és a dir, si tu em deixes veure les teves entranyes, et mostro les meves?

Que les xarxes socials han arribat a les nostres vides per quedar-s'hi és un fet que ningú dubta. Que cada cop abasten més camps de la nostra quotidianitat, tampoc no ho dubta ningú. Twitter (tot i que no és formalment una xarxa social), ens permet donar compte minut a minut de la nostra vida. Per altra banda, xarxes purament socials per excel·lència, com Facebook,  ja ha entrat dins els camps d'anàlisi de la psicologia, fins a l'extrem de readaptar amb bastant èxit el concepte d'extimitat. Readaptar no en va, ja que aquest mot va ser encunyat per Jacques Lacan, que el va fer servir en una ocasió i desenvolupat per Jacques Alain Miller.

Bàsicament l'extimitat és la paradoxa segons la qual la intimitat perd el caràcter privat per esdevenir públic; la nostra privacitat ha esdevingut tan important, que cal mostrar-la; segons es desprèn de l'article Tu extimidad contra mi intimidad. Les fotos de les bodes, del nadal, de la calçotada, dels fills...tot ha esdevingut d'alguna manera públic, o si més no, no-privat. Això, segons els psicòlegs, provoca un canvi en la nostra imatge, en la forma en que ens relacionem amb els altres, i que això no és innocu. Segons Sergi Pàmies: "comporta nous riscos i modifica jerarquies de valors que poden traslladar-se a:

• la política (amb una fàcil expansió d'opcions extraordinàriament radicals que no tindrien cap possibilitat fora de la xarxa, el que s'ha anomenat "el contagi de l'odi")
• la propietat (amb la instauració d'una mena de comunisme llibertari basat, presumptament, en compartir el que es té, dinamitant infinitat de drets i inèrcies industrials amb la coartada de la barata economia digital)
• a la sexualitat (possibilitat de multiplicar, més enllà dels convencionalismes, noves formes de participació, activa o passiva)".

Ara bé, aquests anàlisis obvien una evidència, que els usuaris no estem tan perduts dins les noves comunitats virtuals: tots decidim quines fotos compartim i amb qui. Ens queda capacitat de decisió.

Un Arquitecte 2.0 a WebBar#12

Entrada local on es va celebrar #12WebBar

Aquest dimarts passat vaig assistir a la dotzena  trobada de WebBar  
Per a qui no sàpiga què és, webBar es defineix com

WebBar Barcelona: monthly and bilingual (es/en) meetup of local and international online professionals

En definitiva una trobada entre interessats en el món de la comunicació 2.0, desenvolupada en un bon ambient, on poder fer Networking i  compartir coneixements.

Les tres presentacions van ser interessants.
En un resum "molt resumit" :-) podriem dir que, en la primera titulada Niche Social Media Marketing i presentada per Maria Bakardjieva, defensava que es molt més eficaç que cada empresa vigili en quina xarxa social li interessa ser.Que els esforços que cal emprar en una xarxa social genèrica tipus Facebook, per trobar el teu espai, els teus clients, qui pugui estar interessat per la teva feina, val més invertir-lo en xarxes socials que precisament ja estan creades al voltant de la teva activitat o activitats relacionades.
Ho trobo interessant com a mínim perque a l'hora de fer el pla de comunicació d'una empresa  tinguem més en compte aquesta visió de la comunicació 2.0.

La segona presentació va ser a càrrec de Cuco de Venegas i estava titulada amb el hashtag #wenrolling. Un toc d'atenció sobre com comunicar-se en les xarxes socials.
Sempre dic que al tractar-se d'un entorn social amb unes noves (relativament) eines de comunicació, cal ser molt curó s al'hora de transmetre els missatges. Cada medi te un llenguatge i cal tenir-ho molt en compte a l'hora de definir les estratègies de comunicació d'empreses i professionals.

I finalment Toni Padrell va ser tan generós com per compartir amb tothom "30 eines per facebook i twitter útils per al teu negoci". Això sí, ara ens toca a cadascú de nosaltres provar les que no coneixíem per veure quines ens poden ser d'utilitat.

En definitiva una bona experiència que et fa esperar amb ganes la propera trobada.