Us de la web 2.0 pels Arquitectes catalans. Espais Interactius

Dins el marc del Màster Universitari de Societat de la informació i el coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i concretament pel que fa a la redacció del Treball Final de Màster, l'Ús que en fan de la web 2.0 els arquitectes catalans en base a una enquesta realitzada, ha estat el tema escollit. Aquí podeu veure el treball complet.


Aquest és un extracte de l'ús que es fa dels espais interactius per part dels arquitectes catalans que han participat a l'enquesta.


Taula 12. Ús que es fa dels espais interactius
Freqüència Percentatge Vàlid

Per generar Lideratge
Sí 11 5,1
No 204 94,9


Servei al client
Sí 27 12,6
No 188 87,4


Generar Notorietat-Publicitat
Sí 72 33,5
No 143 66,5


Rebre informació de l’entorn
Sí 89 41,4
No 126 58,6

Font: Elaboració pròpia

S’observa que l’ús principal que es fa d’aquests espais interactius és l’ús menys bidireccional. S’utilitza en més quantitat per emetre o per rebre informació, que no pas per un diàleg en aquest cas amb el client i en general amb l’entorn. Podem veure doncs com la filosofia de la web 2.0 està poc interioritzada per els arquitectes objecte d’estudi.

Us de la web 2.0 pels Arquitectes catalans. Connectivitat espai propi amb xarxes socials

Imatge: jurvetson


Dins el marc del Màster Universitari de Societat de la informació i el coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i concretament pel que fa a la redacció del Treball Final de Màster, l'Ús que en fan de la web 2.0 els arquitectes catalans en base a una enquesta realitzada, ha estat el tema escollit. Aquí podeu veure el treball complet.


Aquest és un extracte de la connectivitat existent entre els espais propis dels arquitectes (web ó bloc) i els seus comptes a xarxes socials, d'acord amb les respostes que es van donar a l'enquesta.

Veiem com només un 26,5% dels arquitectes enquestats connecten el seu Web-Bloc amb espais a Xarxes Socials, i la majoria dels que ho fan  és a traves de en primer lloc Facebook, seguit per Twitter  i LinkedIn en tercer lloc. Atès que la connexió entre els espais propis i les xarxes socials és un avantatge i una característica intrínseca d’aquestes eines 2.0, per facilitar la comunicació, la cooperació i la comunicació a la xarxa, el fet de la seva magre utilització fa palès el baix grau de penetració tant de les eines com de la filosofia que comporta la web 2.0 i la empresa xarxa. És a dir, si ja son pocs els arquitectes que disposen d’espais a Internet, són més (43,3%) els que no tenen els seus espais connectats, que no pas els que els tenen connectats (26,5%)




Taula 10. Connectivitat  espai propi amb xarxes socials
                                                  Freqüència Percentatge Vàlid

No disposo de Web-Bloc    65           30,2
Connexió Weblog - X.Socials    57           26,5
No Connexió Weblog - X.Socials            93                    43,3

Connexió a Facebook                             46                  21,4
No Connexió a Facebook                    169                  78,6


Connexió a Twitter                             32                   14,9
No Connexió a Twitter                           183                   85,1


Connexió a LinkedIn                            29                   13,5
No Connexió a LinkedIn                  186                   86,5

Connexio a Flickr                             10                     4,7
No Connexio a Flickr           205                   95,3


Connexió a Tuenti                                - -
No Connexió a Tuenti                                - -


Connexió a  Slideshare                       1                0,5
No Connexió a  Slideshare                   214 99,5



Connexió a Scribd                              1                0,5
No Connexió a Scribd                          214                99,5


  Connexió a Youtube                              10         4,7
No Connexió a Youtube 205 95,3


Connexió a Tumblr                               2 0,9
No connexió a Tumblr                           213              99,1

Font: Elaboració pròpia

Us de la web 2.0 pels Arquitectes catalans. Presència a xarxes socials

Dins el marc del Màster Universitari de Societat de la informació i el coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i concretament pel que fa a la redacció del Treball Final de Màster, l'Ús que en fan de la web 2.0 els arquitectes catalans en base a una enquesta realitzada, ha estat el tema escollit. Aquí podeu veure el treball complet.


Aquest és un extracte de la presència dels arquitectes catalans a xarxes socials, d'acord amb les respostes que es van donar a l'enquesta.

La presència dels arquitectes que han respost l’enquesta, com a mínim a una xarxa social arriba a un  68,4%. La gran majoria d’ells es connecta només a Facebook amb un perfil i no amb una pàgina. Per tant hem de deduir que atès que la pàgina es la forma com a Facebook es comuniquen les empreses, la presència a Internet dels arquitectes es més a nivell personal que empresarial.

Tot i la gran quantitat de xarxes socials que existeixen, i que s’ha preguntat per les mes importants, sembla que Facebook (61,9%)  acapara l’atenció com a lloc social de trobada i de participació. En segon lloc i amb un 34,4% es troba LinkedIn per  davant de Twitter amb un 21,9.

Veiem que a part de Facebook, que al tenir una utilització més polivalent  te més capacitat per absorbir arquitectes participants, la xarxa professional de LinkedIn es la més utilitzada per la seva participació. L’actualització de la presència als espais i per tant la participació gairebé diària, és el grup més nombrós dels que participen a Facebook  essent el grup que ja fa més d’un any que hi és present el més nombrós dels enquestats. Per tant dels arquitectes que participen a Facebook la majoria no són nouvinguts sinó que fa mes d’un any que hi són actius. 

Taula 8. Presència  a xarxes socials
Freqüència Percentatge Vàlid


Tinc presència a xarxes socials 147 68,4
No Tinc presència a xarxes socials 68 31,6



Participo a Facebook 133 61,9
No Participo a Facebook 82 38,1



Participo a Twitter 47 21,9
No Participo a Twitter 168 78,1




Participo a Tuenti 3 1,4
No Participo a Tuenti 212 98,6




Participo a Flickr 20 9,3
No Participo a Flickr 195 90,7



Participo a Slideshare           20 9,3
No Participo a Slideshare 195 90,7



Participo a Tumblr 0 0
No Participo a Tumblr 215 100




Participo a Youtube 26 12,1
No Participo a Youtube 189 87,9




Participo a Scribd 1 0,5
No Participo a Scribd 214 99,5



Participo a LinkedIn 74 34,4
No Participo a LinkedIn 141 65,6



Participo a Xing  4 1,9
No Participo a Xing 211 98,1




Disposo de perfil a FBook 135 62,8
No disposo perfil a FBook 80 37,2




Disposo de pàgina a FBook 20 9,3
No Disposo de pàgina a FBook 195 90,7



Disposo de Grup a FBook 17 7,9
No disposo Grup a FBook 198 92,1



Antiguitat a Xarxes Socials

No hi participo 63 29,3
Menys d'un mes 4 1,9
Menys de 6 mesos 17 7,9
Menys d'1 any 25 11,6
Menys de 2 anys 54 25,1
Menys de 3 anys 28 13,0
Més de 3 anys 24 11,2




Frequència d’actualització a les Xarxes Socials


No els actualitzo 66 30,7
Ahir                 58 27,0
La darrera Setmana 48 22,3
El darrer mes         21 9,8
Fa més d'un mes 22 10,2


Font: Elaboració pròpia

Us de la web 2.0 pels Arquitectes catalans. Presència a Internet

Dins el marc del Màster Universitari de Societat de la informació i el coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i concretament pel que fa a la redacció del Treball Final de Màster, l'Ús que en fan de la web 2.0 els arquitectes catalans en base a una enquesta realitzada, ha estat el tema escollit. Aquí podeu veure el treball complet.


Aquest és un extracte de la presència dels arquitectes catalans a Internet d'acord amb les respostes que es van donar a l'enquesta.

Taula 5: Variables de  Presència amb espais propis a Internet per part dels arquitectes

Presència a Internet
DISWEB	R51 Disposo de Web Personal/Professional	Té una web personal/professional (baixa interactivitat)
DISBLO	R52 Disposo de Bloc Personal/Prodessional	Té un bloc personal/(professional (eina 2.0)
DISWEBCO	R53 Disposo de Web Corporativa	Te una web corporativa(baixa interactivitat)
DISBLOCO	R54 Disposo de Bloc Corporatiu	Disposa d’un bloc corporatiu (eina 2.0)
NIWEBNIBLOC	R55 No disposo de Web ni de Bloc	L’arquitecte ni utilitza ni té  web ni bloc per la seva activitat professional

Taula<A[Mesa|Tabla]> 6. Presència  internet

                                                                                                 Freqüència                 Percentatge Vàlid

 

DISWEB            Disposo de Web profesional                           61                                 28,4

                                No disposo de Web                              154                                 71,6

                               

DISBLO             Disposo de Bloc profesional                            35                                 16,3

                                No disposo de Bloc                               180                                 83,7

                               

DISWEBCO   Disposo de Web Corporativa                               48                                22,3

                                No disposo de web corporativa               167                                77,7

DISBLOCO      Disposo de Bloc Corporatiu                              15                                   7,0

                                No disposo de Bloc Corporatiu              200                                 93,0

NIWEBNIBLOC  No Disposo ni de Web ni de Bloc                   89                                 41,4

                                Disposo d’algun tipus de web o Bloc     126                                  58,6

Font: Elaboració pròpia

És remarcable la poca presència dels professionals de l’arquitectura a Internet quan ens referim a una presència activa participant, ja que tot i que podem dir que el 58,6% dels arquitectes tenen presència a Internet, pel que fa a la presència amb eines interactives i de comunicació bidireccional no puja del 16,3% pel que fa a blocs professinals.

És més elevada la presència amb l’eina web 1.0 com es pot constatar fàcilment buscant exemples concrets per la xarxa. La majoria d’espais dels arquitectes són pàgines amb presentacions de treball realitzat, i amb poca capacitat de comunicació 2.0 fet que queda remarcat amb aquest anàlisi.

Ciutats intel·ligents

Un post de sindikos, en el que podem veure diversos exemples de projectes de ciutats intel·ligents, m'ha fet reflexionar un altre cop sobre l'urbanisme 2.0.

Si una ciutat intel·ligent de forma molt resumida la podriem descriure com aquella que utilitzant canals de comunicació bidireccionals, obté dades per millorar tot tipus de serveis, com seria l'urbanisme en aquesta ciutat intel·ligent? com seria l'urbanisme que en podríem dir, urbanisme 2.0?

Actualment els planejaments de les ciutats son processos que tot i ser públics, són de difícil seguiment per la majoria dels ciutadans. Es parla de la "loteria urbanística" de manera que per una simple decisió un terreny de la teva propietat pot tenir un aprofitament o un altre atenent al que algú ha decidit alhora de projectar el creixement de la ciutat.
Si dit de forma esquemàtica, entenem l'urbanisme com la disciplina que projecta l'espai comú per establir les normes i les formes de com s'ha d'organitzar, (en molts nivells) per a que hi puguem viure i conviure, d'una manera anàloga a com es fa en l'arquitectura pel que fa als edificis on es porten a terme les activitats de les persones, si disposéssim d'una canal de retorn de les accions que es duen a terme en el camp urbanístic en les nostres ciutats, el podríem utilitzar no nomes per obtenir mes dades i poder així dissenyar unes ciutats més d'acord amb els desitjos dels ciutadans (a la vegada que se la sentirien més seva) sinó que establiríem el nexe d'unió entre els ciutadans i els ciutadanes per a que aquest flux de coneixements, ens ajudes a fer un urbanisme en línia, que s'actualitza constantment, i no un proces difícil, encarcara i opac.

La tecnologia ha ajudat molt en quant a la digitalització de dades d'informació urbanística i aquesta pot ser ara mes fàcilment accessible, per tant mica en mica s'acosta el dia en que la participació de la ciutadania a través de processos de participació en línia, podrà ser un actor mes en el procés d'aprovació dels nous plans generals "2.0"
Com a mínim així crec que hauria de ser. La web 2.0 també revolucionarà l'urbanisme tal i com el coneixem. Com creus que pot entrar l'urbanisme 2.0 de les persones i dels serveis als ajuntaments?

Us de la web 2.0 pels Arquitectes catalans. Estructura Socio-Laboral

Dins el marc del Màster Universitari de Societat de la informació i el coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i concretament pel que fa a la redacció del Treball Final de Màster, l'Ús que en fan de la web 2.0 els arquitectes catalans en base a una enquesta realitzada, ha estat el tema escollit. Aquí podeu veure el treball complet.


Aquest és un extracte de l'estructura Socio-Laboral

Taula 3: Variables socio laborals

Personals
SEXE	R1 Sexe de l’arquitecte	Sexe de l’arquitecte entrevistat
EDAT	R3 Quina és la teva edat?	Edat de l’arquitecte
Empresa
EXERCI	R15 Exercici de la professió	L’arquitecte exerceix la seva professió establert per compte propi, per compte aliè o amb dós al mateix temps
TREBALL	R2 En la teva empresa, incloent-te tu, quants treballadors sou?	Nombre de treballadors al despatx en que treballa l’arquitecte
POBLACIÓ	R4 Població on desenvolupes activitat.	Nombre d’habitants de la ciutat en la que desenvolupa l’activitat l’arquitecte

Font : Elaboració pròpia

Taula<A[Mesa|Tabla]> 4. Estructura Socio-Laboral

 

                                                    Freqüència                   Percentatge Vàlid

 

                               

 Edat de l’arquitecte

Menor de 25 anys                               -                                                     -

de 25 a 34 anys                                  70                                             32,6

de 35 a 44 anys                                  69                                             32,1

de 45 a 54 anys                                  49                                             22,8

de 55 a 64 anys                                  23                                             10,7

major de 64 anys anys                       4                                                 1,9

SEXE                     

Home                                                    147                                          68,4

Dona                                                       68                                          31,6                                        

                               

EXERCI                 

Treball per compte propi                  144                                          67,0

Treball per compte d’altri                    51                                         23,7

Treball per compte propi i d’altri       20                                            9,3

TREBALL               Nombre de treballadors

1-2                                                            103                                       47,9                                        

3-9                                                               73                                      34,0

10-49                                                          21                                         9,8                                        

50-199                                                          7                                         3,3                                        

Més de 200                                               11                                         5,1

Font: Elaboració pròpia

A grans trets podem veure que a majoria dels arquitectes que participen en aquest estudi son homes (68,4%)  que treballen per compte propi (76,3%) en forma de microempresa d’un o dos treballadors (47,9%), essent la majoria (64,7%) menors de 34* anys.

La  relativament baixa edat dels participants en l’enquesta, també ens indicaria que la major utilització de les TIC i de la web 2.0 és per part de persones joves, ja que la convocatòria a la participació en l’enquesta es va fer per medis no oficials (enviament particulars als arquitectes) i a través de xarxes socials (Facebook) i espais socials de microblogging (Twitter)

Ser Arquitecte a Catalunya: Estat actual. Condicions de l’exercici de la professió

Pel que fa a les condicions de l’exercici de la professió entre les principals conclusions de l'estudi del Sindicato d'Arquitectos,  destaquen que: el 32,4% dels professionals es troben en situació d'atur, dels quals un 32,87% d'aquests aturats fa més d'un any en aquesta situació. A més, un 25,76% treballa sota la figura il.legal del fals autònom (xifra que s'ha reduït en els últims dos anys, quan representava el 60% del total a mitjans del 2008, a causa que molts d'aquests falsos autònoms estan ara en l'atur) i el 30,7% cobra entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals. És important ressaltar que tres de cada quatre enquestats en actiu (73%) no arriben al mínim obligatori que estableix el conveni nacional existent per oficis equiparables a d'arquitecte (22.826 euros bruts anuals segons el XV Conveni nacional d'enginyeries i oficines tècniques). El sector de l'arquitectura ha estat sens dubte un dels més afectats per la crisi econòmica, ja que un 32,4% dels 1.800 arquitectes enquestats assegura estar en atur. Aquesta xifra cobra més importància si tenim en compte que un 14,3% de ells té feina però no està d'acord a la seva formació d'arquitecte. Per contra, un 48,5% es troba en actiu  exercint activitats professionals lligades al sector de l'arquitectura. Un 0,9% declara realitzar treballs eventuals, a mitja jornada o malament pagats.
A l'hora d'establir una anàlisi sobre les remuneracions existents en el sector, podem establir que un 30,7% percep uns ingressos entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals, mentre que els que perceben entre 15.000 i 27.000 euros bruts anuals representen el 26,3%. Un 7,4% dels enquestats percep entre 27.000 i 39.000 euros bruts anuals mentre que tan sols un 3,2% cobra més de 39.000 euros bruts anuals.
  Com ja s'ha esmentat, l'enquesta reflecteix que el 90,43% dels aturats no cobra subsidi per desocupació davant, tan sols, un 9,57% que sí que ho cobra.
Un altre dels efectes directes de la crisi sobre els professionals del sector s'ha fet notar entre els emprenedors: un 49,1% afirma no haver pogut crear un negoci per compte propi al no tenir mitjans ni  pressupost per fer-ho. Tot i així, un 18% ha decidit crear la seva pròpia empresa malgrat el desfavorable entorn. A més, un 9,8% no ha vist necessari crear el seu propi negoci perquè ja tenia un abans de la crisi i un 23,2% no ha vist necessari emprendre una nova alternativa professional i s'ha mantingut com estava”.
Pel que fa a les dades respecte de la mida de les “empreses d’arquitectura”, de  l'"Informe arquitectos 2007, Encuesta sobre el estado de la profesión" (CSCAE i SQ, 2007) podem llegir les seguents dades:

 "Els col·legiats que assenyalen a l'exercici liberal de la professió amb estudi propi com a principal font d'ingressos componen el gruix de la nostra mostra, amb un 68 per cent del total, proper al 70 per cent del 2003. De tots ells, un 22 per cent treballa en el marc d'una societat professional d'arquitectes, que sol ser una societat limitada (en el 59 per cent dels casos, encara que les arquitectes trien aquesta opció amb menor freqüència) o Societat Civil Particular (un 23 per cent). La mitjana de socis participants en aquestes societats és de 2,41. Els arquitectes liberals, per la seva part, només han constituït estudis associats en el 16 per cent dels casos (una mica més si són dones, bastant menys si són majors de 55 anys)".

De Quadres Treball Final de Master UOC

La gran majoria dels que van respondre a l'enquesta "Informe sobre el estado de la profesión"(CSCAE, 2009) van assenyalar que:"la seva forma d'ocupació principal és la professional liberal amb estudi propi, ja sigui individual o compartit. Les categories restants queden a molta distància. Per exemple, només un 6 per cent s'identificava com a col·laborador sense contracte laboral, i la combinació dels assalariats amb contractes fixos i temporals se situa en el 8,2 per cent."
 Podem concloure amb aquestes dades que la forma d’exercir la professió majoritàriament és en despatxos petits (estudi propi) dins l’exercici liberal de la professió.

Imatge Corporate Slavery by ~amptone