Abans d'ahir es va aprovar la modificació del text refòs de La Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme per simplificar la regulació administrativa i promocionar l’activitat econòmica.
També es busca modular determinants requeriments quant a les reserves mínimes de sòls per a sistemes urbanísitcs i en relació a les reserves per habitatge protegit. La voluntat última en aquest sentit es que la Llei s'adapti a les especificitats de Catalunya, on conviuen grans ciutats de forta complexitat amb pobles de poca població. Així, la modificació del Text refós de la Llei aprovada ahir al Parlament ajusta i clarifica els grans principis reguladors de l’urbanisme de Catalunya a les circumstàncies i necessitats actuals que de forma resumida podem dir que són:
- Creació de la figura dels sectors d’interès supramunicipal, a ordenar mitjançant plans directors urbanístics (PDU), que ja contindran totes les determinacions en quant a classificació del sòl i ordenació detallada. Aquest canvi agilitarà els terminis per a l’implantació d’aquests sectors, considerats clau per al desenvolupament econòmic del país.
- Pel que fa a les modificacions de planejament urbanístic general que comportin un increment de l’aprofitament urbanístic, s’ajusten els percentatges de cessió del sòl. En sòl urbà no consolidat es fixa el percentatge de cessió en un 10% i en un 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic quan es produeixi un increment del sostre edificable. L’objectiu és impulsar la rehabilitació i la remodelació del teixit urbà existent per damunt de nous creixements. En sòl urbanitzable, el percentatge de cessió serà del 15% de l’aprofitament urbanístic per a tots els sectors que es classifiquin.
- Es clarifiquen els supòsits en què s’admet la compatibilitat dels usos d’aprofitament privat en el subsòl dels sistemes urbanístics públics.
- S’amplien els usos i obres provisionals admeses en edificacions afectades per alguna determinació urbanística, per tal de facilitar la seva utilització.
- S’estableix una pròrroga extraordinària fins a l’any 2014, per tal que les llicències d’obres atorgades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i que estiguin paralitzades per la crisi del sector de la construcció, es puguin reprendre sense haver d’ajustar els projectes.
- Es concentra en la legislació urbanística tot el procediment d’avaluació ambiental que, fins ara, es trobava dividit entre aquesta legislació i l’ambiental, amb les dificultats d’enteniment global que representava.
- Es fa possible la ordenació directa dels sectors de sòl urbanitzable mitjançant plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), sense necessitat de formular necessàriament un pla parcial. Aquest canvi permetrà agilitar la tramitació de nous sectors de creixement que, per la seva reduïda superfície o per l’escassa complexitat, es puguin detallar durant la fase d’elaboració del POUM.
- Es redueixen determinats condicionants en la tramitació del planejament urbanístic, cosa que permet abreujar els procediments. - Se substitueix el règim de llicència pel de comunicació prèvia en el tràmit de les llicències de primera ocupació.
- En els municipis d’escassa dinàmica edificadora s’ajusten les exigències quant a les reserves mínimes de sòl que els POUM han de contemplar per a la construcció d’habitatges de protecció pública. Així, es fixaran en funció de les necessitats objectives de cada municipi.
- S’admet que els municipis regits per un POUM d’escassa complexitat puguin fixar la superfície que destinaran a espais lliures, sense subjecció a un mínim legalment establert.
- Es planteja l’objectiu que tots els municipis puguin disposar de POUM en un termini de tres anys. Aquesta fita es fixa quan ja s’ha assolit l’objectiu inicial de la Llei, que era tots els municipis catalans dispossesin de planejament urbanístic general.
0 comentaris:
Publica un comentari