tag:blogger.com,1999:blog-79944166700881713612024-02-08T05:49:37.723+01:00Bloc de Jordi Rius Bonjorn. Arquitecte 2.0COMUNICACIÓ I ARQUITECTURA 2.0Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.comBlogger409125tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-81301155743094259182018-02-23T04:54:00.002+01:002018-02-23T05:15:50.672+01:00Les persones no són empreses. Les empreses no són persones<span style="font-size: large;">Petita reflexió sobre els perfils a twitter i en general a les xarxes socials.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnyrz9jEf9dMT_2c8JE6VPs9_IJxTXcmNA0fze4I8u4xS0OcdyJVMo7N6rkEUK5vozmaNVqqN_4LDvNz1mt4FBlErSV7OgxWY8xyNoDZPe6n18OzzCrN4sLxU4vT1fQ-urmTziStukyxxC/s1600/149H.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnyrz9jEf9dMT_2c8JE6VPs9_IJxTXcmNA0fze4I8u4xS0OcdyJVMo7N6rkEUK5vozmaNVqqN_4LDvNz1mt4FBlErSV7OgxWY8xyNoDZPe6n18OzzCrN4sLxU4vT1fQ-urmTziStukyxxC/s320/149H.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Avui en el marc de Coctels&Net, organitzat per <a href="http://www.donesenxarxa.cat/" target="_blank">dones en xarxa</a>, en un moment determinat s'ha opinat, argumentat i contrargumentat sobre quina era la millor manera de ser present a la xarxa. Es millor tenir només un perfil que englobi la teva faceta professional i personal? es millor un perfil professional i unaltre de personal? fa tants anys que se'n parla d'aixo que fa una mica de mandra de tornar al que com deia aquell "ja fa temps que esta reflexionat".<br />
<br />
Però ara crec que ve a tomb tornar-hi per les circumstàncies tant especials que ens toca a viure a nivell social i polític.<br />
<br />
Es evident que la resposta a la qüestió de com tenir presència a la xarxa es que pots tenir tants perfils a twitter (utilitzant a twitter com a exemple paradigmàtic) com vulguis mentre els sàpigues gestionar be. No hi ha solucions màgiques. Com no n'hi han a la vida en general. Els reis són els pares.<br />
<br />
Però m'agradaria reflexionar sobre el fet que hi ha a vegades una certa opinió respecte a que el teu perfil online, si ets un professional, no pot entrar en lo personal i a l'inrevés, es a dir, separació de facto de la persona i del professional. Es com si opinar essent professional fes mal, fos tabú, caca.<br />
<br />
Una empresa pot no tenir opinió ja que un perfil d'empresa a mes, no es un perfil d'una persona, d'un ésser viu sino d'un negoci, no es res personal (si es que això es el el que es vol ser com a empresa) però un perfil personal ni que sigui anònim ..<br />
<br />
<ul>
<li>Pot no tenir opinió? </li>
<li>Es pot quedar dins l'àmbit professional sense entrar mai en el que esta passant al seu costat a la seva societat? </li>
<li>Així augmenta el seu "prestigi"? </li>
<li>La seva credibilitat?</li>
</ul>
<div>
Si vas pel carrer, cau un test al cap d'una persona i queda malferida al terra... , li demanes a algú que t'ajudi i aquest algú, et respon que "els nous KPI's de l'entorn immobiliari ajudarà a una millor relació entre comprador i empresa" ... tu t'en refiaries d'aquesta persona?</div>
<div>
<br /></div>
<div>
A mi em passa igual. Quan un perfil, mooolt professional no es posiciona, no es mulla, queda "au dessús de la melée", jo no me'n refio. Combregui amb les meves opinions o no hi combregui, per a mi, les persones tenen opinió, es posicionen No em refio de qui sempre nada i no es mulla, qui al darrera d'una pretesa professionalitat tanca els ulls al que esta passant. Perque si ara tanca els ulls , m'agradi o no, mai saps si quan necessitis ajuda, podras comptar amb ella. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Corol·lari. No et refiis dels pretesos supermagacracks que només parlen de temes profesionals. El dia que el necessitis com a persona, no saps a quina persona et trobaras. I a més...lo de les xarxes socials ... no anava de persones?</div>
Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-48631984075728881502016-01-17T20:11:00.002+01:002016-01-17T20:11:55.895+01:00El que significa estar connectats.He trobat aquesta comparació entre dues imatges de dues èpoques, situades al mateix lloc, amb la plaça de Sant Pere del Vaticà de fons. La font es el curs MOOC de la Universitat de Illimois anomenat: "<a href="https://www.coursera.org/learn/marketing-analytics">Digital Analytics for Marketing Professionals: Marketing Analytics in Theory</a>"<div>
<br /></div>
<div>
<div>
Em sembla molt pedagògic ja que explica perfectament la nova possibilitat de interconnexió que els nous dispositius tecnològics permeten entre totes les persones a nivell global, amb totes les implicacions que això porta a nivell polític , comercial, de lleure... </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Es evident que la gestió de totes aquestes dades, de totes aquestes interconnexions, del nou transit de dades amb valor, de les noves relacions socials, de les noves xarxes... es una nova font de feina per els nous professionals 2.0. Alegrem-nos-en!! i com deia aquell... #nohasefaltadesirnadamas</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWGc8wzo5TGSIWE3nqjWiqmoy4YQOhinTH2nMIwY6O9imSbpSF1lg39NUK3My4IcSZwkByj-Abi48-p5NH4AYDxznEt5zWawxr2wPRsez4OEXreRv9RpEdlm1sufRFzOuw_w5epxRvWsTA/s1600/temps.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWGc8wzo5TGSIWE3nqjWiqmoy4YQOhinTH2nMIwY6O9imSbpSF1lg39NUK3My4IcSZwkByj-Abi48-p5NH4AYDxznEt5zWawxr2wPRsez4OEXreRv9RpEdlm1sufRFzOuw_w5epxRvWsTA/s640/temps.png" width="555" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-86655503610875026942016-01-02T21:44:00.001+01:002016-01-02T21:53:26.251+01:00Un apunt sobre la ciencia de les ciutats <b>Un apunt sobre la ciencia de les ciutats a càrrec de Michael Batty @jmichaelbatty</b><br />
<b><br /></b>
Algunes idees de com creixen i s'estructures de forma eficient les ciutats ordenades sota <b>7 diferents </b>aspectes per el professor <a href="https://twitter.com/jmichaelbatty" target="_blank">Michael Batty </a>en una xerrada per el curs <a href="https://www.coursera.org/" target="_blank">MOOC</a> anomenat <a href="https://www.coursera.org/course/techcity" target="_blank">Technicity</a>, de la <a href="https://www.coursera.org/osu" target="_blank">Ohio State University</a><br />
<br />
<b>1.- La escala de les ciutats</b><br />
<br />
Les ciutats mes grans son mes "pròsperes" perque disposen de mes serveis ja que hi ha mes gent i s'aprofiten de l'economia d'escala. Les grans ciutats, segons les dades actuals, són una mica més prosperes per càpita, una mica mes "verdes", una mica mes congestionades, tenen una mica mes de delinquencia,...<br />
<br />
Per tant les ciutats mes grans son mes riques, però els paràmetres que fan posicionar les ciutats en aquest rànquing son bastant volàtils i poden variar en relativament poc temps<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBpRZZt5YGfw4EcNqZeelgRKNBQ4cMRh7w1WNCbr3QGX4uVXqnLKITfBswpORfhA9vgjpMqDc_Mll-YC5Qhe9UElkhJfAxqZFxRycnu0qNULPqFJIBI8flzM1fk4Uuuu_uOzIaV81oLxe7/s1600/1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBpRZZt5YGfw4EcNqZeelgRKNBQ4cMRh7w1WNCbr3QGX4uVXqnLKITfBswpORfhA9vgjpMqDc_Mll-YC5Qhe9UElkhJfAxqZFxRycnu0qNULPqFJIBI8flzM1fk4Uuuu_uOzIaV81oLxe7/s320/1.png" width="254" /></a></div>
<b>2.-Interaccio espacial</b><br />
<br />
Aquest punt fa referència bàsicament al transport, a la connectivitat, a l'accessibilitat relacionada amb l'escala de les ciutats. En els darrers 50 anys s'han establert uns models molt clars sobre transport i mesura de les ciutats. La majoria dels models actuals es basen en aquestes idees que han prevalgut els darrers anys. Quan més distancies hi han, la connectivitat disminueix, tal com es pot veure en aquesta imatge per el gruix de les linies blanques respecte la distància al centre de Londres<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvYCBebRWpW23obYnewZOuzak6ckHwWdKEiLuR1mQL4SMG-5dGoU4VU-njlMJlt0wm-UUzl5eMBv9OmgkclI1pQ1rvGG_Jd9Ws0_QZSLsgWmRqF7eFHPlHJpOJULFxz8sZhtKTGVZVAQTq/s1600/2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvYCBebRWpW23obYnewZOuzak6ckHwWdKEiLuR1mQL4SMG-5dGoU4VU-njlMJlt0wm-UUzl5eMBv9OmgkclI1pQ1rvGG_Jd9Ws0_QZSLsgWmRqF7eFHPlHJpOJULFxz8sZhtKTGVZVAQTq/s320/2.png" width="320" /></a></div>
<br />
<b>3.- Xarxes</b><br />
<br />
La grandària de les esferes expliquen el flux de passatgers al metro de Londres a les diferents parades de metro. El fluxos son un altre element bàsic a estudiar en la nova ciència de les ciutats.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR4SXEbSlB9NKGB5eVqtZtBFiAIiiS1U72nbuPWe0m7oMFUISpJ_ljvVxugBrO_piPce7Wh8ZcigGBq16qxton0a5Anjw1RmQRnL3cK8rqEnI7VCkkTKx3bDRIpPUjvKx9lDo6K9Ngv-z0/s1600/3+xarxes.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR4SXEbSlB9NKGB5eVqtZtBFiAIiiS1U72nbuPWe0m7oMFUISpJ_ljvVxugBrO_piPce7Wh8ZcigGBq16qxton0a5Anjw1RmQRnL3cK8rqEnI7VCkkTKx3bDRIpPUjvKx9lDo6K9Ngv-z0/s320/3+xarxes.png" width="320" /></a></div>
<br />
També podem veure els fluxos representats en temps real en aquest <b><a href="https://vimeo.com/jreades/pulseofthecity" target="_blank">video</a></b><br />
<br />
<br />
<b>4.-Big data</b><br />
<br />
Fins ara em vist com utilitzar diferents programes informatics per poder crear models de creixement, interaccio espacial i xarxes. Però també hem de pensar la ciutat com que està formada per les mateixes dades, el "Big Data"<br />
<br />
Hi ha una certa ironia en que utilitzem ordinadors per entendre els sistemes que cada vegada més estan compostos a la vegada per ordinadors. Necessitem ordinadors per entendre el "Big data" que a la vegada esta creat per altres ordinadors ...<br />
Exemple d'utilització del Big Data: tweets en un radi de 20km de londres amb gps engegats.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqvemRxwYt7BJ9KyEtngS_mRPPQk8rPWpfhpn1L-wyZwd8WzNK3fZjW0gc2NfSzFQRzoB2RflOWwOqvoIQKRysBSatHipCjFmNxB6LTRlmwu0RU8yrGIJ_rlvCl85BfBSG9enCnqMAoiHb/s1600/4twitts+per+llenguatges+diferents.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqvemRxwYt7BJ9KyEtngS_mRPPQk8rPWpfhpn1L-wyZwd8WzNK3fZjW0gc2NfSzFQRzoB2RflOWwOqvoIQKRysBSatHipCjFmNxB6LTRlmwu0RU8yrGIJ_rlvCl85BfBSG9enCnqMAoiHb/s320/4twitts+per+llenguatges+diferents.png" width="278" /></a></div>
<br />
<br />
Unaltra caracteristica d'aquesta nova ciència es que els dades poden ser mostrades en temps real. Exemple de Londres<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://citydashboard.org/london/" target="_blank"><img alt=" London" border="0" height="159" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqZICW8jtBIgUyCdcnf6-UDV4MI1PlXjsMUhaK1Bt0PYSlCaqnjA4-ipnI5Tn9jZZW0lgfhpLu1tVcfp2q0iNXyZi3d5AscntQyIma5c4wEH5dqXBfKhHQX06iGCKDTtoqxKlDUZLgrDtg/s320/5dashboard.png" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<b>5.-Geodemografia Urbana</b> (anàlisi social de com estan estructurades les ciutats, com els nous socialmedia estan canviant la estructura de les ciutats)<br />
<br />
Per exemple veiem la nova manera de mostrar les dades en aquest context: en 3D el volum de tweets geolocalitzats. I ho podem animar en temps real, per tant tindriem el paissatge del pols de twitts dinamics a la ciutat.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2HierHr-Wz5mnhx_U5GRoZ5I07ewcj9b24SoIfaLqtYjsXKbBr-bBkD0ZsqjZNd4Uvy6izng_w3ulmIUdl880pF3DNrq-C6_kThwpS8jmTRGM0r83Rzjy9ECZTJ9FOyeYskvvImr6Jw0i/s1600/6+geo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2HierHr-Wz5mnhx_U5GRoZ5I07ewcj9b24SoIfaLqtYjsXKbBr-bBkD0ZsqjZNd4Uvy6izng_w3ulmIUdl880pF3DNrq-C6_kThwpS8jmTRGM0r83Rzjy9ECZTJ9FOyeYskvvImr6Jw0i/s320/6+geo.png" width="320" /></a></div>
<br />
<b>6.-La forma física de les ciutats</b><br />
<br />
Visualitzacio i models en 3D. Podem etiquetar edificis amb dades socioeconomiques afegint informació a les imatges<br />
<br />
<br />
<b>7.-El proces de planificació de la ciutat</b>.<br />
<br />
Com poden aquestes tecnologies, aquests processos informar als urbanistes sobre com planificar de forma mes eficient les ciutats?<br />
<br />
Podem utilitzar els 6 primers temes i posa-los en context perque doni suport al proces de planificació. No per endevinar el futur, si no per donar pistes per on poden anar les coses en el futur per facilitar la feina als planificadors, i introduir-ho en el proces participatiu<br />
<br />
<br />
Podem trobar molts dels elements que constitueixen aquesta nova ciencia en el seus llibres que deixo aqui referenciats.<br />
<br />
<a href="http://www.complexcity.info/" target="_blank">Cities and Complexity,</a> Michael Batty. MIT Press Cambridge MA, 2005<br />
<br />
<a href="https://mitpress.mit.edu/index.php?q=books/new-science-cities" target="_blank">The new science of cities,</a> Michael Batty. MIT Press Cambridge MA, 2013Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-9820791109733398752015-12-19T02:21:00.001+01:002015-12-19T02:21:44.794+01:00La interacció ciutadana a la nova ciutat connectada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-E3XVIJOr2JJT9hjgAbaV92OWlz21XyBwCYwwrhnoBfw7B7rBv611zrqJOSCJZpvIbvXnhk_s38fPgsGIZTu_iew9rh1LFCMV2DRnPzA6jUgeQQ98-4w2UTnm892gexwz7t5xayFUqESd/s1600/9663345203_ae8b52db90_z.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-E3XVIJOr2JJT9hjgAbaV92OWlz21XyBwCYwwrhnoBfw7B7rBv611zrqJOSCJZpvIbvXnhk_s38fPgsGIZTu_iew9rh1LFCMV2DRnPzA6jUgeQQ98-4w2UTnm892gexwz7t5xayFUqESd/s640/9663345203_ae8b52db90_z.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
A la plataforma <a href="https://www.coursera.org/" target="_blank">Coursera</a>, hi ha un curs (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/MOOC" target="_blank">MOOC</a>) anomenat <a href="https://www.coursera.org/course/techcity" target="_blank">Technicity</a> on es tracten temes relacionats amb la tecnologia i la ciutat . <br />
<br />
La idea global del curs es que les ciutats potser ara son el problema, pero tambe seràn la solució, es el lloc on podem aplicar les noves tecnologies per resoldre els problemes de la economia, el medi ambient i els problemes de convivencia i civisme, perque mes de la meitat de la població ene els propoers anys ja viuran a les ciutats. Per tant es la única sortida que tenim. Per tant la ciutat com a solució a la sobrepoblació, al canvi climatic i a la desigualtat<br />
<br />
Però... com fer que els ciutadans es sentin compromesos o involucrats amb el desenvolupament de les seves ciutats? Com planifiquem per a que els ciutadans sentin que formen part de la ciutat?<br />
Com podem connectar amb grups de gent desafavorida?<br />
<br />
La resposta en gran mesura es la ciencia, la tecnologia en definitiva. La tecnologia es converteix en mecanisme d'organització comunitaria. "<i>La tecnologia dels smartphones i el compromis ciutadà, han estat el que ha modificat com els urbanistes connecten amb els ciutadans</i>" afirma @mitchell_silver<br />
<br />
Podem trobar eines, aplicacions que responguin a preguntes formulades per l'administració de la ciutat per coneixer la opinió sobre algun tema determinat. Eines de feedback sobre una questió determinada. Eines que treuen profit de la tecnologia social per integrar-les en la vida dels ciutadans com <a href="http://www2.mysidewalk.com/" target="_blank">Mindmixer</a><br />
<br />
Eines per a crear connexions entre els veins com <a href="https://nextdoor.com/" target="_blank">Nextdoor</a>, on els veïns crean grups privats per als seus veïnats on poden fer preguntes, poden conèixer-se entre si, i intercanviar consells i recomanacions locals.<br />
<br />
Eines per avisar d'incidencies (mobiliari urbà en mal estat, desperfectes en el paviment, etc) com <a href="http://gov.seeclickfix.com/" target="_blank">SeeClickFix Citizens Connect</a><br />
<br />
Trobem ja en marxa aquests conceptes en ajuntaments com per exemple, l'<a href="http://www.l-h.cat/apps/" target="_blank">Hospitalet</a> i <a href="http://apps4bcn.cat/app/b-stia-ciutadana-2/103/" target="_blank">Barcelona</a>, però ... com podem transformar aquests actes cívics en un aprenentatge civic?... Aquesta es una bona pregunta que es fa Eric Gordon -@ericbot- i que queda oberta per a tots nosaltres....<br />
<br />Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-33984495299360110512013-12-04T13:01:00.001+01:002013-12-04T13:07:26.290+01:00Els canvis també afecten als arquitectes ...<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="//www.youtube.com/embed/vEt9WToUmuQ" width="480"></iframe><br />
<br />
A vegades no som conscients de la magnitud dels canvis que s'estan produint. Un video, pot ajudar a explicar-ho millor.Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-59175590477323137542013-11-20T12:06:00.001+01:002013-11-20T12:06:10.564+01:00Un arquitecte al #SmartCityExpo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-LspkVN4ZSG8/UoyM2dA-8pI/AAAAAAAAfDE/40G65ocUNjo/s1600/PB195735.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="http://2.bp.blogspot.com/-LspkVN4ZSG8/UoyM2dA-8pI/AAAAAAAAfDE/40G65ocUNjo/s640/PB195735.JPG" width="640" /></a></div>
En el sector de les noves tecnologies, les anomenades #smartcities s'estan convertint ("<i>y lo que te rondaré morena</i>") en uns laboratoris increïbles per a la implementació de nous mecanismes i metodologies per el que fa a l'estalvi energètic i l'aprofitament de recursos.<br />
<br />
En aquest <b><a href="http://www.smartcityexpo.com/ca/" target="_blank">Smart City Expo World Congress</a></b> que es porta a terme a Barcelona del 19 al 21 de Setembre, si donem un volt per els expositors, ens adonem que el que destaca és la tecnologia.<br />
<br />
El sector que mou diners es el dels sensors, programes per gestionar les dades obtingudes i les aplicacions que ens ajudaran a aprofitar millor els recursos, contaminar menys i en definitiva a disposar d'unes ciutats millor gestionades i per tant , mes amables amb les persones.<br />
<br />
Els diners, i les oportunitats de negoci monetari estan aquí. El que crec que també té tant o més recorregut es el concepte dels "<b>smart citizens</b>", es a dir, els ciutadans convertits en sensors socials que ajuden a la <b>governança de les ciutats</b>, des de la cosa mes senzilla com pot ser poder avisar dels desperfectes que hi ha al mobiliari urbà fins a les accions col·laboratives per un nou urbanisme.<br />
<br />
Aquest aspecte més lligat amb el govern de la ciutat, amb la definició dels espais urbans i fins i tot dels edificis que componen les ciutats , és sempre al que se li dona menys vistositat en aquests congressos i crec que es el que hem d'investigar mes els arquitectes i urbanistes ja que ens ajudaria (potser) a reprendre aquest aspecte més social de la nostra activitat i que en algun moment del passat vam perdre en gran mesura.....<br />
<br />
I això també ho lligo amb la primera reunió que vam tenir ahir el grup de treball <b><a href="http://ffwdconstruction.wordpress.com/" target="_blank">FFWD</a></b> de la construcció, per intentar definir un nou marc de la construcció a uns anys vista.<br />
<br />
Ho relaciono amb aquest nova manera de treballar en la que es creï dins un entorn col·laboratiu, una nova manera de relacionar-se, un valor afegit on hi intervinguin tots els agents de la construcció. Com en el concepte de les <b>smartcities</b>, la nova capacitat de comunicació, de relacions i de fer tots els processos més sostenibles, ens han portat a pensar en quins objectius hauriem de perseguir, quins agents haurien de prendre part en aquesta nova manera de treballar en la que la col·laboració, la transparència i la professionalitat substituïssin a "la baixa temerària" i a la fragmentació d'esforços. Quina relació hi haurien entre aquests agents, quin regim de responsabilitats s'hi establiria, i finalment, veure si podriem establir nous protocols d'actuació entre les parts.<br />
<br />
D'alguna manera creiem que es necessiten uns nous valors que <b>tornin la credibilitat</b> a traves de processos transparents i professionals, al món de la construcció, per impulsar-la de nou amb aquest nou enfocament.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<br />Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-47396841212944719922013-10-30T15:00:00.000+01:002013-10-30T15:00:01.442+01:00Fast Forward de la Construcció<h2>
<a href="http://ffwdconstruction.wordpress.com/" target="_blank">FAST FORWARD DE LA CONSTRUCCIÓ</a></h2>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjQHqEuPX8IkjvqNVYQc3XcFAqPUjCXS6O48fx4LyYLYxjTL0JS6gGdDZfItbsnM65zd2xzShVTwWmrd4t0Z0rv8jvRCRdjvJg596NNZOvEQdV9I59gRwPx3nvdSqRIFcD0aAFtMvgfgNn/s1600/ffwd2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjQHqEuPX8IkjvqNVYQc3XcFAqPUjCXS6O48fx4LyYLYxjTL0JS6gGdDZfItbsnM65zd2xzShVTwWmrd4t0Z0rv8jvRCRdjvJg596NNZOvEQdV9I59gRwPx3nvdSqRIFcD0aAFtMvgfgNn/s320/ffwd2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Ahir vaig assitir al que per a mi era la primera reunió, amb un grup de professionals relacionats amb el món de la construcció (arquitectes, aparelladors, advocats, enginyers....) gràcies a que <a href="http://www.linkedin.com/profile/view?id=5548110&authType=OUT_OF_NETWORK&authToken=Nbms&goback=%2Eanp_4940381_1383137666666_1&trk=anetppl_profile" target="_blank">Marc Longarón </a>(@Marc_Longaron) li va suggerir a <a href="http://www.linkedin.com/profile/view?id=35061463&authType=NAME_SEARCH&authToken=6NEb&locale=en_US&srchid=349160561383137437824&srchindex=2&srchtotal=12&trk=vsrp_people_res_name&trkInfo=VSRPsearchId%3A349160561383137437824%2CVSRPtargetId%3A35061463%2CVSRPcmpt%3Aprimary" target="_blank">Ignasi Pérez Arnal</a> que m'hi convidés.<br />
<br />
Vaig aportar la visió de l'arquitecte que creu que el fet que estiguem a l'era de la comunicació en la nova societat de la informació i el coneixement, és el marc adequat per portar a terme la regeneració del sector de la construcció (en el seu sentit més ampli) com a font important de riquesa per a la societat.<br />
<br />
Tot i ser una primera trobada em va sorprendre agradablement la oportunitat de coincidir amb aquest grup de professionals on poder abocar les idees que fa temps tinc respecte als aspectes relacionats amb l'arquitectura, la construcció i l'urbanisme dins el nou paradigma comunicatiu en que estem immersos.<br />
Estic convençut que si podem implementar amb les noves tecnologies una nova manera en que es relacionin els diferents actors en la construcció com poden ser els promotors, constructors, tècnics, usuaris, administracions .... podrem crear un marc on (i sempre pensant-ho des del meu camp com a arquitecte) les nostres obres siguin millors, més assequibles, i que responguin a les necessitats reals de qui les necessiten.<br />
<br />
Podriem dir que es un post escrit amb un somriure als llavis, com a mostra de la il·lusió de poder (si mes no intentar) col·laborar amb un grup de professionals de prestigi que ja fa temps que pensen que ....aquesta "bomba atòmica" que ha caigut en aquest país en el camp de la construcció en general i que ho ha destruit tot....s'ha de deixar enrere i ..<b>.amb innovació i impuls emprenedor</b>, intentar donar la volta a la situació i tornar a generar riquesa i negoci sense inflar més bombolles...:-)<br />
<br />
Gràcies per l'acollida "<a href="http://ffwdconstruction.wordpress.com/" target="_blank">FFWD</a>!"<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-86923564156810354112013-10-08T08:30:00.000+02:002013-10-08T14:28:11.540+02:00III Estudi laboral sobre el sector de l'Arquitectura<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkjMAx7waPLfdO0CzfxRnpx53J-J1-7Nhypnwn0UZ7vn8ri39PuTw1ulPuz-OHJBTG7Ma2qmrXFx6MmmSjtlqLBn789nZRI_qtGgnmsxmNK73RQwu-WR24rBzl0AbvT3GmN_m9DKaJw1Xt/s1600/ruina+arquitectes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkjMAx7waPLfdO0CzfxRnpx53J-J1-7Nhypnwn0UZ7vn8ri39PuTw1ulPuz-OHJBTG7Ma2qmrXFx6MmmSjtlqLBn789nZRI_qtGgnmsxmNK73RQwu-WR24rBzl0AbvT3GmN_m9DKaJw1Xt/s640/ruina+arquitectes.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La ruïna moral i econòmica dels arquitectes</td></tr>
</tbody></table>
<br />
No vull escriure massa. Només presentar-vos aquest estudi del<i> Sindicato de Arquitectos de España</i> <a href="http://sindicatoarquitectos.wordpress.com/2013/10/07/iii-estudio-laboral-sobre-el-sector-de-la-arquitectura/" target="_blank">SARQ</a>, on presenta la situació real del que és el món de la arquitectura. I, sobre tot ... dels arquitectes.<br />
<br />
Val la pena llegir-lo. Es posar negre sobre blanc la situació tant lamentable dels que som en teoria uns professionals d'alt nivell però..dels que ja no queda res de res...<br />
No se si ens hi van portar o hi vam anar sols....potser una mica de cada però que trist tants esforços de tanta gent per acabar on hem acabat. Uns estudis que com a mínim trigaves 7 anys i una mitjana de 10 i on et preparaven per a tot menys per sobreviure en el mercat laboral per la competència deslleial que ha caracteritzat sempre aquesta professió, sempre en mans de promotors que no calcificaré i per companys que tampoc qualificaré.<br />
<br />
Llegiu doncs amb un mocador (llàgrimes) i una palangana (vòmit) la patètica situació del món de l'arquitectura i els arquitectes. Ens ho tenim ben merescut.<br />
<br />
<br />Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-16589311690742570262013-09-27T08:30:00.000+02:002013-09-27T08:30:02.876+02:00El repte de les empreses que introdueixen la innovació oberta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbobPWQrbLnms6Z-XjjrX4BIG5WhY92itjZn7mGLcR85XxKX-l4Ui4bB1DVh5AU13iqU6oNoE2HuUQ4vIjgbYk8Vb0Ob0E7KE70xBjedF1mVh6_CSj77tjFcwAsBUbgSw-f8N4s3e0Hzcg/s1600/cruce_by_dualmechanized-d3euhjh.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="291" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbobPWQrbLnms6Z-XjjrX4BIG5WhY92itjZn7mGLcR85XxKX-l4Ui4bB1DVh5AU13iqU6oNoE2HuUQ4vIjgbYk8Vb0Ob0E7KE70xBjedF1mVh6_CSj77tjFcwAsBUbgSw-f8N4s3e0Hzcg/s400/cruce_by_dualmechanized-d3euhjh.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
En la introducció d'una cultura de la innovació oberta, les empreses troben dificultats, especialment en l'adaptació dels recursos interns. Segons l'informe "Gestió de la Innovació Oberta a les grans empreses", les principals barreres a la innovació oberta (per ordre d'importància) en aquest tipus d'empreses són:<br />
<br />
<ol>
<li><b>La gestió del canvi organitzacional internament</b></li>
<li><b>Gestió de les relacions externes amb les fonts de la innovació</b></li>
<li><b>La protecció del coneixements interns clau</b></li>
<li><b>La identificació de noves fonts d'innovació</b></li>
<li><b>Efectivitat de la protecció de la propietat intel · lectual</b></li>
<li><b>Evitar el coneixement extern o ja existent</b></li>
</ol>
<br />
A més, l'informe de <a href="http://www.linkedin.com/in/henrychesbrough" style="background-color: white; border: 0px; color: #629596; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23px; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Henry Chesbrough</a><span style="background-color: white; color: #555555; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23px;"> y </span><a href="http://de.linkedin.com/in/sabinebrunswicker" style="background-color: white; border: 0px; color: #9e3426; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23px; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Sabine Brunswicker</a><span style="background-color: white; color: #555555; font-family: 'Open Sans', sans-serif; font-size: 13px; line-height: 23px;"> </span> descriu una altra barrera important a la implementació de la Innovació Oberta: La manca de pràctiques estructurades. Les grans empreses que normalment es dediquen a la innovació oberta ho fan en forma d'assaig i error.<br />
<br />
L'estudi també assenyala els aspectes relacionats amb el nivell d'acceptació de la innovació oberta per les grans empreses. Per exemple, que la cultura de la innovació oberta i els pressupostos són més alts quan aquest model compta amb el suport de l'alta direcció o s'ha practicat a l'empresa durant un període prolongat de temps.<br />
<br />
<a href="http://www.hstammk.com/challenges-companies-face-engaging-in-oi/" target="_blank">via Henrik Stamm Kristensen</a><br />
imatge <a href="http://dualmechanized.deviantart.com/art/Cruce-206335565" style="background-color: #dae5d6; color: #0077c7; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-weight: bold; letter-spacing: -1px; line-height: 25px; text-decoration: none;"><span style="font-size: x-small;">Cruce</span></a><br />
<small style="background-color: #dae5d6; color: #414d4c; display: block; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-weight: bold; letter-spacing: 0.02em;"><span style="font-size: x-small;"><span class="by">by</span> *<a class="u" href="http://dualmechanized.deviantart.com/" style="-webkit-font-smoothing: antialiased; color: rgb(0, 119, 199) !important; text-decoration: none;">DualMechanized</a></span></small>Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-73463778173184944852013-09-20T09:00:00.000+02:002013-09-20T09:00:03.074+02:00Ocupabilitat a la Societat de la Informació. Un arquitecte al #UOCMeet (i III)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDer95JejDASwk-AH7rXMQEPiC9Zv8h0Le4mD2fNXbrPqRR-SleroFhybRgHYzUkr2Fzp6_rWZ06ugcLleD1J85A1Q0-4MPFhlRknEzTMCBVuGtb4vSjPceTCXx-_3-nGa1nCi5SQguBFx/s1600/ocupabilitat+a+la+societat+de+la+informaci%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDer95JejDASwk-AH7rXMQEPiC9Zv8h0Le4mD2fNXbrPqRR-SleroFhybRgHYzUkr2Fzp6_rWZ06ugcLleD1J85A1Q0-4MPFhlRknEzTMCBVuGtb4vSjPceTCXx-_3-nGa1nCi5SQguBFx/s640/ocupabilitat+a+la+societat+de+la+informaci%C3%B3.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ocupabilitat a la Societat de la Informació</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Deiem ahir que parlariem d'empresa i treballadors en aquest últim post sobre la Ocupabilitat a la Societat de la Informació, conferència d'en Joan Torrent al #UOCMeet que organitza @UOCalumni dins el cicle de conferències mensuals.<br />
<br />
Doncs començo recordant les paraules d'en <b>Joan Torrent</b> respecte com organitzar les empreses. Va constatar que es necessiten treballadors i directius emprenedors i innovadors , i per tant es necessiten diferents equips variables amb competències. Es a dir, anem a un mon molt mes en xarxa on els treballadors tenen autonomia per <b>decidir com s’organitzen la seva feina.</b><br />
<br />
<b>Que vol dir socialment aixo?</b> Repensar el “contracte social”. Venim del mon del contracte social de Productivitat per estabilitat. Però això va nèixer en un món de producció homogènia. Tothom comprava el mateix i ara anem cap un mon on els consumidors volen ser singulars. Per muntar aquesta nova estructura necessitem innovar, i per això hem d’intercanviar productivitat per treball continu (no es el mateix que treball estable) !! No fer el mateix tota la vida. Hi han estudis que ens diuen que de mitjana a partir del 2015, canviarem unes 8 vegades de feina a la nostra vida i això vol dir que necessitem condicions diferents d'ocupabilitat.<br />
<br />
<b>Evidencies:</b><br />
<ol>
<li><b>Creixent importància de la informació i el coneixement</b> tant en les economies riques com les no tant riques. Avui ja hi han economies en les que 3/4 parts de la força de treball es intensiva en l'ús de la informació i el coneixement.</li>
<li><b>Sabem que noves condicions d'opabilitat</b> <b>depenen de formaci</b>ó. En el llarg termini la formació es important fins al punt que es garantia d’èxit als mercats de treball. Sabem que la gent que té estudis superior té unes taxes d’ocupació mes elevades que la gent que no te estudis superiors, i té unes taxes d’atur mes baixes que la gent que no te estudis superiors (tendència mundial, espanya es un cas apart)</li>
<li><b>Singularitat dels nostres mercats de treball</b>. En la fase expansiva de la economia a Catalunya , dels 3 milions de treballs creats des del 94 a 2008, més de la meitat de la ocupació generada a les vaques grasses era de baixa qualificació. Que ha passat? ha vingut la crisi i estem allà on estem perquè? Perque el model de treball es extensiu....perque no ens preocupem per la productivitat....Si tenim models de creixement inadequats , quan hem d'entrar als mercats mundials a competir...."rebem per totes bandes" i a l'època des vaques magres tot peta i el mercat de treball expulsa gent a carretades. Tenim el marc de relacions laborals mes irracional del mon occidental des del punt de vista deficiència i productivitat per que expulsa del mercat de treball la gent mes ben formada que son els joves. (Algun dia algú s'ho hauria de replantejar) es una aberració expulsar del mercat de treball a la gent jove que es amb qui has invertit mes en educació!!!</li>
</ol>
<div>
<div>
<b>I a la empresa que passa?</b> Hem vist que per ser competitius calen usos tic que impliquen un canvi organitzatiu i de formació continuada d’empresaris i treballadors.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Però tenim problemes</b></div>
<div>
<ol>
<li>2/3 parts de treballadors catalans tenen educació màxima de secundaria i els empresaris que la majoria tenen formació superior, no te formació en direcció i gestió d’empreses. Tenim empresaris nefastos com a gestors. I encara menys poden o saben començar a introduir els canvis que necessiten les empreses.</li>
</ol>
</div>
<div>
Però degut a la crisi tenim unes empreses que neixen en unaltre cultura i a traves de la educació i la presencia de la dona en els esquemes educatius, són molt mes eficients. Per tant tenim fonts d’eficiència catalana nascuda de la crisis molt millor que les d’abans.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Que hem de fer per millorar la ocupabilitat de les persones?</b></div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<b>Aprofitar la tecnologia.</b> Cal que connectem a la tecnologia tots els valos de l’empresa i també que connectem usos personals i professionals.</div>
<div>
Podem treballar en xarxa amb molta gent d’arreu del mon sense necessitat de mouren’s. </div>
<div>
Hem d’avançar en el paper de l’educació per ser mes ocupables en el llarg termini. Formar-nos i connectar formació amb el lloc de treball.</div>
<div>
Actualment la universitat no ho fa bé del tot... perque la formació en el lloc de treball específica, demana usos breus, basats en la resolució de problemes i cursos baratets...i el mercat dona usos cars sense ocupabilitat directe i que duren molt de temps, per tant les institucions educatives en el mon concret del treball han de fer canvis i el treballador ha de fer l’esforç d’entendre que aquest esforç es important i que la formació té valor i s'ha de pagar.</div>
<div>
Hem de barrejar homes i dones en els equips directius. Hi han dos models de generació de valor si es home diferent de si es dona</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Hem d'aprofitar possibilitats de col•laboració per emprendre. Hem d’aprendre a col•laborar i treballar en equip. A catalunya en general es treball be en grup però fatal en equip . Per que l'equip implica autonomia i descentralització. Aprofitem la innovació, es el nostre repte. Ja que hem d’innovar, dediquem-nos-hi. Organitzemnos col•laborativament.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Si fem tot això que passa? Que som mes competitius. Si aprofitem les noves condicions d’ocupabilitat i les combinem amb noves eines per ser presents en el mercat internacional som mes competitius</div>
<div>
<br /></div>
</div>
<div>
Podeu trobar els dos posts anteriors en aquest enllaços</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://jordiriusbonjorn.blogspot.com.es/2013/09/un-arquitecte-al-uocmeet-ocupabilitat.html" target="_blank">Un arquitecte al #UOCMeet . Ocupabilitat a la Societat de la Informació (I)</a></div>
<div>
<a href="http://jordiriusbonjorn.blogspot.com.es/2013/09/un-arquitecte-al-uocmeet-ocupabilitat_19.html" target="_blank">Un arquitecte al #UOCMeet . Ocupabilitat a la Societat de la Informació (II)</a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-9037237994477942682013-09-19T08:30:00.000+02:002013-09-19T11:19:19.449+02:00Un arquitecte al #UOCMeet . Ocupabilitat a la Societat de la Informació (II)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCJxLBDrqldb1GEsyDhuvN9ikg63Hg5avQL9fiVxiyq9q6OkWlpaGKoQmt9g59xNmeJLE8MYwTUu63wkwKaGChbLl7yLAeoQ9Ba0gAwDZzPeCk4FqXi1CNmATNW5TF7B2UpaICpFM3kptT/s1600/UOMeet+II+Ocupabilitat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCJxLBDrqldb1GEsyDhuvN9ikg63Hg5avQL9fiVxiyq9q6OkWlpaGKoQmt9g59xNmeJLE8MYwTUu63wkwKaGChbLl7yLAeoQ9Ba0gAwDZzPeCk4FqXi1CNmATNW5TF7B2UpaICpFM3kptT/s400/UOMeet+II+Ocupabilitat.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ocupabilitat a la societat de la informació al UOCMeet</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Algunes de les noves condicions d'ocupabilitat de que va parlar en Joan Torrent en la conferencia al #UOCMeet del @UOCalumni d'aquest mes, que ahir vaig anunciar:<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
</div>
<ol>
<li><b>Emprenedoria
innovadora</b>. Les tasques de les noves empreses han de ser amb l'objectiu de desenvolupar innovacions (nou producte al mercat o fer que l'empresa funcioni millor) Es a dir calen emprenedors innovadors per què? Perque només
funcionaran empreses que generin
innovacions . L’empresa petita només pot sobreviure si es capaç de fer coses
diferents i fer-les be. Vol dir sobre tot que culturalment es perdi el vertigen
a innovar. Allò de fer vuit hores i me'n vaig a casa s’ha acabat</li>
<li> <b>Hem de
ressaltar la importància del coneixement.</b> (el mercat ens ho demana) hem de ser
treballadors del coneixement (formació, coneixement tàcit o explícit en funció del tipus de feina on som, deixar tasques manuals i fer servir tasques
cognitives). Des de la punt de
vista d'empresa vol dir construir xarxes de negocis. Hem d'aprendre a
treballar mes conjuntament, mes en xarxa per fer negocis mes potents. Des del
punt de vista de política publica hem d'anar cap a polítiques conjuntes de creixement. Noves
polítiques publiques per ajudar a la gent a ser ocupable i no pas a tenir
feina. Perquè? Perque hi ha
dos coses que han canviat el mon de treball: El <b>Canvi tecnològic digital esbiaixador
d’habilitats</b>. Es a dir cada vegada que entra en el mon del treball una onada
tecnològica nova, hi ha un biaix d’habilitats que es demana als treballador si això vol dir que els treballadors preindustrials (teixidores etc.) se li demandaven
unes habilitats diferents de les activitats que es feien a les fabriques`un cop va entrar per exemple la maquina de vapor.</li>
<li><b>Ara passa el
mateix amb la revolució digital</b>. L'adopció de les TIC a la feina massissament implica tasques
molt diferents de quan no hi havia tecnologia. Hem de donar la raó als apòstols
de la revolució tecnològica? Hem de fer cas als periodistes perles noticies
dolentes respecte d'Internet? Tampoc. La introducció de la tecnologia no genera mes
resultats ni bons ni dolents en cap lloc Depen amb que encaixen la tecnologia i les
condicions de treballadors empreses i relacions entre treballadors i empresa, que
passin coses bones o dolentes. Però <b>sí sabem</b> que amb la introducció de la
digitalització en el mon del treball hi ha un <b>procés de substitució de
tasques:</b> des de tasques rutinàries i no rutinàries no cognitives, (es a dir
manuals) fins a tasques no rutinàries cognitives. Necessitem gent que treballi
de manera rutinària ? En absolut! ..necessitem gent que desenvolupi coses noves i que en
base a la tecnologia sigui capaç d’innovar i fer coses diferents.</li>
</ol>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Sabem que la gent
que treballa amb tot això tenen mes feina i cobren mes. Qui pot treballar de
forma cognitiva no rutinària te millor feina, mes feina i guanya mes diners . Es
una evidencia internacional.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La idea bàsica es
que aquest procés de biaix d’habilitats<b> genera un nou tipus de treball </b>, amb nous tipus de condició de treball . Amb característiques propies del lloc de
treball, de la organització del treball, de la formació del treballador i temes
propis de la cultura<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Anem cap un mon
en el que passem de la producció "Fordista" a "Matrix". Farem be d'estar en produccions
diferenciades a mida, aprofitant les xarxes. Interactuarem en base a relacions
de coneixement amb molta gent. Deixarem poc a poc els models extensius de
coneixement (pex. construcció) i anirem cap a la importància de la
informació del coneixement. Ve la formació continua al llarg de la vida. L'empresa demandarà autoprogamació i autoflexibilitat. Venen els treballs en els que
tindrem capacitat de programar-nos les nostres pròpies tasques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I demà seguiré reportant la ultima part de la conferència de Joan Torrent parlant encara una mica mes sobre empresa , treballadors i noves condicions d'ocupabilitat.</span></div>
<br />
Si us heu perdut el primer post d'aquesta sèrie, el podeu trobar <b><a href="http://jordiriusbonjorn.blogspot.com.es/2013/09/un-arquitecte-al-uocmeet-ocupabilitat.html" target="_blank">aquí.</a></b>Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-80291094677888103662013-09-18T23:44:00.005+02:002013-09-29T03:56:46.550+02:00Un arquitecte al #UOCMeet . Ocupabilitat a la Societat de la Informació (I)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDhv4esCvb2fs76Tznw9pKzauoJx5lo1X2NhAQeh0OYx1VoOMluuRKa2SfE4A4cCpgj_xtBltOMeMO252M_p2Js8ePG7pzT68CxF5295kqrEfiyW0CbXxbzpQTzHarXkv_GFj0WMEa9f5D/s1600/UOCMeet.+Ocupabilitat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDhv4esCvb2fs76Tznw9pKzauoJx5lo1X2NhAQeh0OYx1VoOMluuRKa2SfE4A4cCpgj_xtBltOMeMO252M_p2Js8ePG7pzT68CxF5295kqrEfiyW0CbXxbzpQTzHarXkv_GFj0WMEa9f5D/s400/UOCMeet.+Ocupabilitat.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ocupabilitat a la societat de la informació</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Amb els 15’
habituals “de cortesia” ha començat avui la reunió mensual de @UOCalumni, amb Joan Torrent, Ainhoa Morán (@ainhoa) i
Josefa Moron (@Josefamoron).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ha començat en
Joan Torrent parlant sobre les noves capacitats de treballar continuadament en el món
que s’albira de la societat de la informació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quina ha estat la seva definició del que és el fenomen de la ocupabilitat? Ha donat 5 dades rellevants:</span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<ol>
<li><b>El treball
articula la economia i la societat</b>. Si la gent no treballa no hi ha
pràcticament res en aquesta economia capitalista, en que tot s’articula al
voltant de la feina. Ni creixement econòmic , ni consum, ni polítiques
publiques....el treball és el mes important de la economia i la societat.</li>
<li><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Poca
gent té en compte que en menor intensitat que les borses, <b>el treball s’ha globalitzat</b> ...i molt! Es diu que hi ha una demanada de feina, una pressió al món brutal: mil milions de persones que volen treballar i no
poden. Per això els salaris no creixen. Moltes multinacionals ja van a buscar treballadors en aquestes borses
de treball emergents. </span></li>
<li><span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><span style="font-size: 15px; line-height: 17px;">E</span></span>n aquest procés fonamental d’articulació de la societat i la globalització, el
treball no te res a veure amb el de fa uns anys. <b>Les tasques i els processos
d’organització del treball han canviat moltíssim</b>. No te res a veure el treball
industrial amb el del s. XXI: el treball de comunicació i en xarxa.</li>
<li><b>Ocupabilitat és a
persones com competitivitat és a empreses</b>. Es a dir parlem de tot el conjunt de coses que
fa que la gent pugui treballar. La ocupabilitat es un concepte complex.
Intervenen moltes coses. Quines coses hi
intervenen? (es del que vol parlar avui una mica). Es vol garantir condicions
d’ocupabilitat mes que donar feina directe per que les politiques de donar feina
directament són malversacions , corrupcions , problemes amb les feines donades
directament...en la economia que ve lo important es que la gent tingui allò necesssari per a poder treballar.</li>
<li> <b>Nou treball, noves condicions d’ocupabilitat</b>.
Noves polítiques publiques per treballar continuadament.</li>
</ol>
<div>
Deixo aqui el post per no fer-lo massa llarg. Demà seguiré amb la publicació d'algunes d'aquestes coses que intervenen en la ocupabilitat, d'aquestes noves condicions d'ocupabilitat, seguint amb la lliçó magistral d'en Joan Torrent a aquesta reunió mensual de @UOCalumni aquest cop dedicada a la <b> Ocupabilitat a la
Societat de la Informació</b></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div>
</div>
<div>
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-21763715813913579812013-09-11T09:49:00.003+02:002013-09-11T09:49:35.010+02:00Un arquitecte a les "Cinque Terre"Quan la construcció s'adequa a la topografia apareixen a la costa del <span style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px;"> </span><a class="mw-redirect" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_de_Lig%C3%BAria" style="background-color: white; background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px;" title="Mar de Ligúria">mar de Ligúria</a> <span style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 13px; line-height: 19.1875px;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Monterosso_al_Mare" target="_blank">Monterosso</a>,<a href="http://wikitravel.org/en/Vernazza" target="_blank"> Vernazza</a>, <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Corniglia" target="_blank">Corniglia</a>, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=h1iuzRO_00c" target="_blank">Manarola</a> i <a href="https://www.google.es/search?q=riomaggiore&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=0R4wUoDeH8qU7QblqYHIAQ&ved=0CE0QsAQ&biw=1920&bih=1099" target="_blank">Riomaggiore</a>, les "<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinque_Terre" target="_blank">Cinque Terre</a>". Arquitectura i activitat humana respectuosa amb l'entorn donen un paisatge singular i especialment atractiu que et captiva desde el mateix moment de la teva arribada. Carrers costaruts, aiguestur queses i la llum de la posta de sol, unes etiquetes a recordar per a un paissatge a no oblidar. Enllaç a l'album de fotos<a href="https://picasaweb.google.com/100096046019158502632/LesCinqueTerreLaSpezia?authuser=0&feat=directlink" target="_blank"> aquí</a>. </span><br />
<table style="width: auto;"><tbody>
<tr><td><a href="https://picasaweb.google.com/lh/photo/07NLEOYajG2HnYkUAgHGYtMTjNZETYmyPJy0liipFm0?feat=embedwebsite"><img height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMVbr5C9IHL1lh6zRcsFAnU2LPxy2sHr4wD82WulDzIbJ2-dRcJEa8erAKnsHYps89uWe3vk1nnx0IR7eJuomSWKOXB2APYNoucLRy_GWl53BKbU270pYzqNUlGgkpzJZwhrStT5tbLjFp/s640/P8115432.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td style="font-family: arial,sans-serif; font-size: 11px; text-align: right;">De <a href="https://picasaweb.google.com/100096046019158502632/LesCinqueTerreLaSpezia?authuser=0&feat=embedwebsite">Les "Cinque Terre" (La Spezia)</a></td></tr>
</tbody></table>
Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-64625727633004527022013-09-10T09:43:00.000+02:002013-09-10T09:51:37.203+02:00Un arquitecte a CàllerSol que crema, Calor que ofega, Fruita dolça i Mar turquesa. Aquestes serien les meves "etiquetes" de Sardenya ... com a mínim a l'estiu.<br />
<br />
A <a href="https://picasaweb.google.com/100096046019158502632/UnArquitecteACagliari?authuser=0&feat=directlink" target="_blank">Càller</a>, el sol encara crema més, encara fa mes calor pero la fruita segueix sent dolça i l'aigua del mar no es refreda. <a href="http://www.cagliarisardegna.it/ca/quartieri" target="_blank">Barris</a> amb carrers estrets que et protegeixen del sol, una ciutat aspre de dia i acollidora de nit. Ves que vols que faci la gent durant les hores de calor!... amagats a casa fins que et pots prendre un gelat a alguna plaça del barri de la marina a la fresca del capvespre.<br />
<br />
Un urbanisme de carrers estrets i gairabe sense zones verdes on destaca el color de les casses. Em recorden totes les tonalitats de ocres, vermellosos, roses palids, que vaig estar treballantr quan estudiava segon de carrera (Dibuix II) amb les aquarel·les que durant bona part del curs vam treballar i que quan he pogut he aplicat als edificis que he projectat.<br />
<br />
Segurament amb <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ller" target="_blank">Càller</a> es crea aquella relació d'amor odi dels llocs on costa d'entrar, i per això mateix, un cop t'hi sents acceptat, et costa més d'oblidar.<br />
<a href="https://picasaweb.google.com/100096046019158502632/UnArquitecteACagliari?authuser=0&feat=directlink" target="_blank">Enllaç a l'album</a><br />
<br />
<table style="width: auto;"><tbody>
<tr><td><a href="https://picasaweb.google.com/lh/photo/YSn6LRABEz2n8o7cjn9WVNMTjNZETYmyPJy0liipFm0?feat=embedwebsite"><img height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzXMTLRioiCK855XHblracfB-lyIwPdgfvL7DBSlZeBqASI70RftSY_Crw8eXfB0LvGDf4zBazmQAsczAaLdGcuV6JYSo7V5qDPvWr2QD5diFByN8ZG6pgbzlEVFwy96kiLLFpiUnbp59e/s640/P7305011.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td style="font-family: arial,sans-serif; font-size: 11px; text-align: right;">De <a href="https://picasaweb.google.com/100096046019158502632/UnArquitecteACagliari?authuser=0&feat=embedwebsite">Un arquitecte a Cagliari</a></td></tr>
</tbody></table>
Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-73847760554573278752013-09-09T08:39:00.000+02:002013-09-09T08:39:00.478+02:00Imatges de SardenyaEn tots els viatges sempre hi han imatges que no cal comentar. Aquestes són unes quantes de Sardenya.<br />
<br />
<table style="width: auto;"><tbody>
<tr><td><a href="https://picasaweb.google.com/lh/photo/C1qBzgVTtIKxwuvvCAjNC9MTjNZETYmyPJy0liipFm0?feat=embedwebsite"><img height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhONqG-RFbJK6Q3O7GR776WMcI-FZI2eoAOZSykDZn4TBrDEaIDg99hKpm9rxskSIQzlgxTI3MEr64pJ0na2_-dJYQZ9krOYBM3TgVal396UjDAgPZLXwiUr-j9ieyBiC9d9FI0rrcpV0kw/s640/P7294981.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td style="font-family: arial,sans-serif; font-size: 11px; text-align: right;">De <a href="https://picasaweb.google.com/100096046019158502632/ImatgesDeSardenya?authuser=0&feat=embedwebsite">Imatges de Sardenya</a></td></tr>
</tbody></table>
Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-67301929322661948462013-07-09T14:28:00.001+02:002013-07-09T14:28:35.502+02:00Informe Societat en Xarxa 2012 (edició 2013)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/bigfatrat/7299701848/" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" title="Web with milkweed puffs por Big Fat Rat, en Flickr"><img alt="Web with milkweed puffs" height="429" src="http://farm8.staticflickr.com/7223/7299701848_df37cec3bc_z.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Societat en xarxa 2012 (edició 2013)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
S'ha presentat aquest matí la Sisena edició de l'informe anual "<b><a href="http://www.ontsi.red.es/ontsi/sites/default/files/informe_anual_la_sociedad_en_red_2012_edicion_2013_1.pdf" target="_blank">La Sociedad en Red</a></b>" que vol mostrar la situació actual de la <strong>Societat de la Informació</strong>, amb les dades disponibles més recents que majoritàriament corresponen a <strong>2012</strong>.<br />
<br />
Que tot i el context tant desfavorable que des del punt de vista econòmic estem patint, els principals paràmetres de la societat de la informació segueixin creixent, ens indica la <strong>relació existent entre l'ús de la tecnologia i la productivitat</strong>, competitivitat i rendiment. En els nous models econòmics que es desenvolupen en aquest <strong><a href="http://bonjorn20.info/empresa-xarxa/10-idees-sobre-la-societat-xarxa/#.Udvqr_n0GHg" target="_blank" title="Què és la societat xarxa">context</a></strong>, hi ha un factor clau que és la <strong>innovació</strong>. Entenem per innovació la capacitat de<strong> recombinar</strong> factors de producció d'una manera més eficient, o per afegir més valor afegit en el procés de producció o en el producte final.<br />
<br />
Una fita important del 2012 has estat la <b>mobilitat </b>amb la consolidació de la tecnologia que ha permès la ubiqüitat de les connexions, permetent nous models de negoci.<br />
<br />
També és significatiu el creixement del <strong><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/B2C" target="_blank" title="Business to Consumer (Relació empresa - client)">B2C</a></strong>. Aspecte lògic si veiem la consolidació de la presència de les empreses a les xarxes principalment com a plataforma per mostrar la seva empresa. El següent pas es la utilització del software social per materialitzar (<strong>monetitzar</strong>) el valor afegit dels seus serveis.<br />
<br />
Relacionat amb això, el <strong>baix nivell</strong> de B2C de les<strong> microempreses i autònoms</strong> , té una relació directa amb la baixa implantació de la presència a la xarxa, essent l'indicador en aquest estudi, la baixa implantació de pagina web per aquesta mida d'empreses (d'altra banda la majoria de les empreses)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitrvHpWfLYge1f0ABaecjENWMfWdNYyqkkrtuaM3RvHYrvPwkwvr_koV3OcBAI94GMHg39oxBiiOm7nOckqRRBTCFtBqTd2cYTt9oHzfL3cXl0HUv6xNFQ0KBMCyVTzZMhsxl5m1pEUJfH/s1600/informe_anual_la_sociedad_en_red_2012_edicion_2013_1+115.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Empreses Pymes i grans empreses amb web" border="0" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitrvHpWfLYge1f0ABaecjENWMfWdNYyqkkrtuaM3RvHYrvPwkwvr_koV3OcBAI94GMHg39oxBiiOm7nOckqRRBTCFtBqTd2cYTt9oHzfL3cXl0HUv6xNFQ0KBMCyVTzZMhsxl5m1pEUJfH/s400/informe_anual_la_sociedad_en_red_2012_edicion_2013_1+115.jpg" title="Empreses amb web i mes de 10 treballadors a la societat en xarxa" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Empreses amb web i més de 10 treballadors</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkikmu1k0Cc87wzG42-k7e0CcpLQ1IwgNa-l-tGcH9md4s33q2CifaEGU8aP7UKMmKrmkLR7DJwadnS6Ktl_Gh9wGBbujZut4zMXax5fKfFHgnTmkNRjrjgoxVuPlhC7cq4QAn208C_xob/s1600/informe_anual_la_sociedad_en_red_2012_edicion_2013_1+140.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Microempreses i autonoms amb web" border="0" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkikmu1k0Cc87wzG42-k7e0CcpLQ1IwgNa-l-tGcH9md4s33q2CifaEGU8aP7UKMmKrmkLR7DJwadnS6Ktl_Gh9wGBbujZut4zMXax5fKfFHgnTmkNRjrjgoxVuPlhC7cq4QAn208C_xob/s400/informe_anual_la_sociedad_en_red_2012_edicion_2013_1+140.jpg" title="Empreses amb web i menys de 10 treballadors" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Microempreses de menys de 10 treballadors</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Per tant encara queda un <strong>llarg camí</strong> per recórrer sobre tot en el sector de les empreses de 1 a 10 treballadors. Cal impulsar la seva <strong>formació</strong> per la creació de la seva <strong>identitat digital</strong> tant personal (branding) com <strong>identitat digital corporativa</strong>. D'aquesta forma es podran llançar a ser presents de forma activa a la xarxa i a les xarxes socials com a plataforma de marketing relacional.<br />
<div>
<br /></div>
Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-76853519315851304522013-06-24T09:00:00.000+02:002013-06-24T09:00:01.194+02:00La propera frontera de la privacitat digital: Les llars intel.ligents<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://farm3.staticflickr.com/2323/2436097666_772584cb18_z.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Els reptes de la privacitat a les smart cities" border="0" height="640" src="http://farm3.staticflickr.com/2323/2436097666_772584cb18_z.jpg" title="les llars intel·ligents a les smart cities, un nou repte a la privacitat." width="425" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les llars intel·ligents, repte a la privacitat a les smart cities</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Trobem a <a href="http://readwrite.com/2013/03/18/smart-homes-our-next-digital-privacy-nightmare#awesm=~o9BNVbWX5337zv" target="_blank"><b>readwrite</b></a> un interessant article en el que aprofundeix en un tema que precisament aquests dies torna a estar <b><a href="http://www.eldiario.es/turing/criptografia-Metodos-resguardar-privacidad_0_142785984.html" target="_blank">d'actualitat</a> </b>arran de les notícies de que les grans companyies tecnològiques com google, facebook etc estan sota control dels <a href="http://actualidad.rt.com/actualidad/view/98033-filtracion-snowden-reino-unido-espia-internet" target="_blank"><b>governs</b></a>, o que com a minim els governs utilitzen les dades que tenen de nosaltres<b><a href="http://bloc.manelguerra.com/2013/06/13/prisma-els-governs-tambe-espien/" target="_blank"> com i quan volen</a></b>.<br />
<br />
En la casa intel·ligent del futur ens trobem que sota l'esquer de l'eficiència energètica i l'Internet de les coses més i més electrodomèstics es trobaran connectats a la xarxa. D'aquesta manera viurem en unes llars mes eficients, segures i habitables.<br />
<br />
Però ja actualment els proveïdors de serveis i les empreses de telefonia mòbil, han vist com creixien les sol·licituds dels governs per disposar de les dades dels seus clients. I perquè és important això?<br />
Doncs perquè <b><a href="http://wwwb.comcast.com/home-security/automation" target="_blank">aquestes mateixes empreses</a></b> són les que ens estan venent "productes intel·ligents per a la llar", que els permetran a la vegada disposar de més i més informació referent a les nostres vides. Tant sols analitzant el consum energètic d'una llar, podem saber detalls dels hàbits i costums i ben aviat potser quins electrodomèstics s'han fet servir. Cada cop que connectem un nou electrodomèstic a la xarxa,estem donant més informació que alguna empresa recopilarà en els seus servidors.<br />
<br />
Potser pot semblar que saber a quina hora obrim la porta de la nevera no suposa cap tipus de problema de privacitat d'entrada però....i si s'accedeix sense el nostre coneixement per exemple a càmeres de seguretat que inclús poden estar al nostre dormitori?. Fixem-nos en la política de privacitat de les empreses subministradores de serveis, ja que la clàusula de que les autoritats poden accedir a les nostres dades i inclús monitoritzar-nos sense el nostre permís si hi ha una ordre judicial, ens pot portar a un<b><a href="http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2013/06/130610_tecnologia_claves_prism_y_vigilancia_cibernetica_eeuu_ch.shtml" target="_blank"> gran germà</a></b> mes aviat del que ens pensem, i més quan els governs poden sempre dir que som uns delinqüents Trro ris tes (<i>m'hauran fitxat ja</i>?) sempre que <b><a href="http://elcomercio.pe/actualidad/1587543/noticia-nuestra-privacidad-manos-estados-unidos-china" target="_blank">políticament interessi</a>.</b><br />
<br />
Per tant, si nosaltres tenim accés a les nostres dades, a les nostres pròpies dades que ens ofereixen aquestes empreses, altres hi poden tenir accés ja sigui legal o il·legalment. Així doncs tinguem en compte a l'hora de fer realitat les cases intel·ligents que els cossos de seguretat, els jutges i els comercialitzadors de serveis poden tenir accés a informació privada i sensible de tots nosaltres.<br />
<br />
Difícil dilema entre privacitat i eficiència .... alguna idea?<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><i>Imatge via Flickr </i></span><br />
<i> <a href="http://www.flickr.com/photos/darwinbell/2436097666/" style="font-size: small;" target="_blank"> Darwin Bell</a></i><br />
<br />Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-91462071931769037942013-06-20T22:25:00.004+02:002013-06-21T02:20:46.216+02:00Un arquitecte al UOCmeet. Reputació Online i Privacitat Corporativa<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdvJDrkElSKdUSozY96jqIWJh6KDHF1FJ9KH_O9p1bmiKTmiB-1Pi588n65cYRtaTUQKVUROjCCHBEuIPXRDTecu2Ki-jES1cgVcszbsLY1OJwJZJebV61FFFlnvoDMQXBXZCXNs_AKCAy/s1600/uocmeet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdvJDrkElSKdUSozY96jqIWJh6KDHF1FJ9KH_O9p1bmiKTmiB-1Pi588n65cYRtaTUQKVUROjCCHBEuIPXRDTecu2Ki-jES1cgVcszbsLY1OJwJZJebV61FFFlnvoDMQXBXZCXNs_AKCAy/s400/uocmeet.jpg" width="299" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Identitat Digital i Reputació Online</td></tr>
</tbody></table>
Cristina Aced (@blogocorp) i Francesc Grau (@FGrau) han donat unes pincellades sobre temes tant actuals com la reputació digital i la privacitat de les nostres accions online.</div>
<br />
<b>Algunes idees al respecte per part de Cristina</b>:<br />
<br />
Hem de saber gestionar el que google sap de nosaltres sent proactius i intentar influir-hi, en definitiva gestionant la nostra identitat digital, ja sigui com a empresa o be com a persona. Hem de ser conscients que som el que la gent recorda de nosaltres, i Internet...<b> No Oblida</b>!<br />
<br />
El <b>Rastre digital/Empremta digital</b> ens pot perseguir tota la vida:<br />
<blockquote class="tr_bq">
“Un de cada 10 joves no aconsegueix treball per el seu perfil a les xarxes socials” ja sigui per excés o per defecte.</blockquote>
La Cristina ens ha donat una definició per a la Reputació (digital):<br />
<blockquote class="tr_bq">
Jo (que dic i que faig) + el que pensen els altres de mi = Reputació (digital)</blockquote>
<b>Les idees principals per gestionar la Reputació Online serien</b><br />
<ol>
<li>Escoltar que diuen de mi i la competencia</li>
<li>Conversar</li>
<ul>
<li>Definint identitat (habilitats) (Identitat digital) (Marca personal)</li>
<li>Definint Objectius</li>
<li>Definint publics (amb qui vull parlar)</li>
<li>Definir missatges (definir de que vull parlar)</li>
<li>Triar plataformes (on converso)</li>
</ul>
<li>Mesurar</li>
<ul>
<li>Estem aconseguint objectius?</li>
<li>Definir indicadors</li>
<ul>
<li>Quantitatius</li>
<li>Qualitatius</li>
</ul>
</ul>
</ol>
<b>Consells Finals</b><br />
<br />
<ol>
<li>Defineix Identitat Digital</li>
<li>Gestiona Proactivament la teva presencia digital</li>
<li>Aprofita Internet com aparador professional</li>
<li>Dona’t a coneixer (hem de demostrar les nostres habilitats)</li>
</ol>
<br />
<b>Francesc Grau ha fet unes reflexions sobre privacitat corporativa</b><br />
<br />
Ens comenta que és un debat respecte del qual ningú té la solució, ha remarcat i ha afegit que nomes tenim dos ambits , personal i professional i dues dimensions publica i privada<br />
Tot el debat es centra en la dimensió publica i resulta que l’ambit personal i professional cada dia estan més relacionats, aquest és el problema.<br />
<br />
Cal ser conscients dels nostres actes digitals. Molts cops les persones queden desubicades i no copsen la repercusió dels seus actes, la gent repassa les teves relacions online tant com a empresa o com a persona<br />
Una realitat que cal tenir en compte és ... de qui són els contactes que fa un comercial dins la empresa resultant de la seva activitat professional? Com es regula?<br />
Cal formació a tots els treballadors de la empresa ja que la seva presencia online personal o profesional pot repercutir a l'empresa.<br />
Totes les empreses haurien de tenir una guia del que esta be i del què esta malament pel que fa a la activitat dels seus treballadors dons l'ambit de les activitast de l'empresa. Cal un codi de comportament o utilització de les xarxes socials. Això afecta a totes les empreses.<br />
<br />
Internet té una gran capacitat de comunicació i relació, pero hem de marcar normes pel que fa a les empreses o ens podem trobar amb problemes.<br />
<br />
Best Buy és un bon exemple de dinamització interna. Tothom qui vulgui pot fer atenció al public amb el compte personal i ve regulat per nomina (@Twelpforce)<br />
<br />
En ele torn de preguntes han deixat clar que parlar de ROI de forma general pel que fa a les relacions socials online, no té sentit. En tot cas podem parlar de ROI en certes accions de marketing, o de venda d'un producte o servei directament per internet pero no pas a la creació i gestió de la presencia online i a els efectes de la reputació i identitat online.<br />
<br />
En definitiva hem refrescat conceptes i sobretot hem repescat la idea que el sentit comú ha de guiar les nostres accions online i que res a internet es privat , mai (ni els nostres arxius personals que tenim al núbol (pex. Dropbox) així doncs...i com deia aquell....<a href="http://www.youtube.com/watch?v=i8XKqF4rF_0" target="_blank">al loro</a>!Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-70030917508316994112013-06-12T11:49:00.000+02:002013-06-12T11:49:35.523+02:00Manifest per una ciutat intel·ligent humana #smartcity<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJA63hO1W8IixViHP9QUUBr-C1zf0VEJNBSwfi__93aoILdP93REQtjWz5JLAwKNlQaHS41Ce8RCuCZisCFtC_Vf3GZpTKDBq_b3AdXzlVHCSv4mRGAxnWBFlONU0MGdsPO23ua3zkOUa4/s1600/Cloud_City_by_aksu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJA63hO1W8IixViHP9QUUBr-C1zf0VEJNBSwfi__93aoILdP93REQtjWz5JLAwKNlQaHS41Ce8RCuCZisCFtC_Vf3GZpTKDBq_b3AdXzlVHCSv4mRGAxnWBFlONU0MGdsPO23ua3zkOUa4/s1600/Cloud_City_by_aksu.jpg" /></a></div>
<blockquote class="tr_bq">
<br />
<b>Tradueixo i publico aquest manifest on es posa en primer lloc la persona i no la tecnologia com passa molt sovint quan parlem de ciutats suposadament intel·ligents.</b><br />
<br />
<i>"<b>Human Smart Cities</b> are those where governments engage citizens by being open to be engaged by citizens, supporting the co-design of technical and social innovation processes through a peer-to-peer relationship based on reciprocal trust and collaboration. The Human Smart City is a city where people – citizens and communities – are the main actors of urban “smartness”. A Human Smart City adopts services that are born from people’s real needs and have been co-designed through interactive, dialogic, and collaborative processes.</i></blockquote>
<i> </i><br />
<blockquote class="tr_bq">
<i> In a <b>Human Smart City</b>, people are not obliged to adopt technologies that have been selected and purchased by their municipal governments; they rather are encouraged to compose their own services using available technologies in simple, often frugal solutions. Co-creation initiatives at the heart of the <b>Human Smart City</b> concept also stimulate local development, creating new business models and new apps, products, services and solutions. Indeed, the solutions for the big challenges of our time<b> require not only innovative technologies </b>but, above all, mass behaviour transformation of the kind <b>that can only be achieved through the involvement of people</b>. Through the appropriate governance of social and technical innovation and the integration of Future Internet technologies, Living Labs and Social Innovation, the Human Smart Cities vision aims to build on a new sense of belonging and identity, wellbeing and community,<b> to shape a better and happier society</b>."</i></blockquote>
<br />
<br />
"Les <b>Ciutats Humanes intel·ligents</b> són aquells en què els governs s'involucren amb els ciutadans estan oberts a ser interpel·lats pels ciutadans, donant suport al disseny compartit dels processos d'innovació tècnica i social a través d'una relació d'igual a igual basada en la confiança i la col·laboració recíproca. L'Smart City humana és una ciutat on la gent - ciutadans i comunitats - són els principals actors de la "intel·ligència" urbana. Una Smart City Humana adopta els serveis que neixen de les necessitats reals de la gent i han estat co-dissenyat a través de processos interactius, dialogats i de col·laboració.<br />
<br />
En una <b>Smart City humana</b>, les persones no tenen l'obligació d'adoptar les tecnologies que han estat seleccionades i adquirides pels governs municipals, sinó que més aviat se'ls anima a compondre els seus propis serveis utilitzant les tecnologies disponibles amb solucions simples, sovint austeres. Les iniciatives de cocreació al nucli del concepte humà de <b>ciutat intel·ligent</b>, també estimulen el desenvolupament local, la creació de nous models de negoci i noves aplicacions, productes, serveis i solucions. De fet, les solucions per als grans reptes del nostre temps<b> requereixen no només les tecnologies innovadores </b>sino,per sobre de tot, la transformació del comportament de les masses d'una mena que<b> només es pot aconseguir a través de la participació de les persones</b>. A través de la gestió adequada de la innovació tècnica i social i la integració de les tecnologies de l'Internet del futur, Laboratoris Vivents i Innovació Social, la visió de les Smart Cities Humanes té com a objectiu construir un nou sentit de pertinença i identitat, benestar i comunitat, <b>per donar forma a una millor i més feliç societa</b>t."<br />
<br />
via<b> <a href="http://www.peripheria.eu/blog/human-smart-cities-manifesto" target="_blank">The Human Smart Cities Manifesto</a></b>Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-60871240490582683962013-05-21T14:03:00.000+02:002013-05-21T14:03:47.830+02:00Un arquitecte al Internet of Things UOCmeet<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ3358m9eUZBhNNB3u7ZrdfOSnsKUUBN5s5kLnhelud4nHjcBj-08qQM_6URnopplCBMHb6H0PhhcLRohA9QRJV3PnC8R_BhDyn4H3g1PHG01zA7iFcAEDJCgh7GeER_kNW5l_ebxAbAF2/s1600/IOT.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ3358m9eUZBhNNB3u7ZrdfOSnsKUUBN5s5kLnhelud4nHjcBj-08qQM_6URnopplCBMHb6H0PhhcLRohA9QRJV3PnC8R_BhDyn4H3g1PHG01zA7iFcAEDJCgh7GeER_kNW5l_ebxAbAF2/s320/IOT.jpg" width="239" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">@ivilajosana al UOCmeet Internet of things</td></tr>
</tbody></table>
<br />
El passat dijous 16 de Maig vaig assistir a la presentació del "<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Internet_de_las_Cosas" target="_blank">Internet of things</a>" a les trobades que mensualment organitza UOC alumni.<br />
Hi participaven com a ponents Ignasi Vilajosana (@ivilajosana) de <a href="http://www.worldsensing-web.com/" target="_blank">Worldsensing</a> , i Xavier Capellades (@xcapellades) i Francisco Javier Zorzano (@zorzano) de telefònica digital.<br />
<br />
Els "representants" de telefònica ens van presentar i explicar els seus projectes ja en marxa dels sensors que estan fabricant per fer realitat l'Internet de les coses (<a href="http://grandesclientes.telefonica.es/es/thinking-things-conectividad-inteligente-para-cualquier-objeto" target="_blank">Thinking things</a>). Inclús van portar algun prototip i ens van mostrar les gràfiques de les dades que donen aquests sensors. Va estar be veure com ja està a punt la tecnologia per fer realitat el concepte del títol de la trobada.<br />
<br />
L'Ignasi Vilajosana ens va parlar en termes més generals i ens va fer veure quan estratègic és la implementació d'aquest concepte de cara al futur ja present, i les oportunitats de negoci que això comporta.<br />
<br />
Estem presenciant el naixement d'una nova activitat i es va parlar de models de negoci. De com es podria aprofitar aquest nou entorn de l'internet de les coses per generar activitat econòmica/empresarial.<br />
Certament serà amb el tractament de les dades que començaran a generar infinitat de sectors , sobre tot en entorns públics i sobre tot lligats a les smartcities, on podem trobar unes bones oportunitats per a la innovació.<br />
Aprofitar les dades que la presència d'aquests sensors en les infraestructures de les anomenades smartcities aniran generant, serà una manera de donar serveis a les ciutats i/o als ciutadans.<br />
<br />
I jo afegeixo que no només els sensors que aniran junt amb les infraestructures seran una font de dades. Cal tenir en compte que tots els que utilitzem els smartphones, som també uns sensors que serem rellevants per a aquestes dades. Per tant els ciutadans passarem a ser usuaris i receptors de dades ja passades per el filtre i el traductor de les noves empreses que oferiran serveis a partir d'aquestes dades, i serem a la vegada emissors de dades per a una millor utilització i estudi del funcionament de la ciutat i de les seves activitats.<br />
<br />
La sensació que em va quedar de la presentació es que un cop més, aquest canvi d'era de la societat industrial a la societat del coneixement, és cada dia més palpable i que els nous sectors que neixen de la era de la comunicació són un motiu d'esperança de futur.<br />
<br />
<br />Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-8093650895930196052013-04-05T08:30:00.000+02:002013-04-05T11:06:58.842+02:00El Weblog, la millor eina web 2.0 per a la promoció i el marketing relacional.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeW6p5P41GnIXi8d7YCDF1iEHY_nq-YmdQdvNtQ4ZWV8u7p1vdIiKxyqeP3lmIyJRJXJc0w_pkfW2_yj-ILHxf10uiHYQUCoWZatwabfzntULXUPef5UL4W18-1s80Vp_LfX63b497wgxc/s1600/Success_by_dhuusaraH.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeW6p5P41GnIXi8d7YCDF1iEHY_nq-YmdQdvNtQ4ZWV8u7p1vdIiKxyqeP3lmIyJRJXJc0w_pkfW2_yj-ILHxf10uiHYQUCoWZatwabfzntULXUPef5UL4W18-1s80Vp_LfX63b497wgxc/s400/Success_by_dhuusaraH.jpg" width="305" /></a></div>
<br />
Després que els<b> blocs</b> quedessin una mica al marge amb el "boom" de les <b>xarxes socials</b>, aquest article publicat al <a href="http://blog.hubspot.com/why-blog-post-is-the-new-ad-unit" target="_blank">Blog de Hubspot</a> i escrit per Steve Hall torna una mica les coses al seu lloc. Sempre hem dit que el<b> contingut de qualitat és el rei</b> a Internet. Cap eina es tan àgil potent i versàtil com un bloc. Un article interessant que val la pena llegir perquè proposa al bloc com a millor eina de promoció i marketing, mes que no pas les campanyes de publicitat ( promoció d'adwords i banners)<br />
<i><br />
</i> <br />
<h2>
<i><b>"El post com a nova "unitat publicitària"</b></i></h2>
<i>Amb aquest nou interès en la creació de continguts, l'augment del<a href="http://www.marketingdirecto.com/actualidad/digital/%C2%BFque-es-el-inbound-marketing/" target="_blank"> inbound marketing</a>, i l'última tendència, "native advertising" (la publicitat inserida sense que es noti massa dins de continguts de qualitat), l'humil post del nostre bloc, un cop més, resta elevat als altars de la mercadotècnia que ara el veu com un mètode molt eficaç de connectar amb seguidors i clients mitjançant el lliurament d'informació valuosa, útil i amb valors educatius.</i><br />
<i><br />
</i> <i>I aquesta és la raó per la que el post del bloc és la nova unitat de publicitat en línia. Si bé les taxes de clics (CTR) no són l'única mètrica mitjançant la qual es pot mesurar el rendiment d'un banner, les típiques unitats de mesura en línia de baners aconsegueixen un CTR del 0,10%, segons l'Informe Global de <a href="http://www2.mediamind.com/Data/Uploads/ResourceLibrary/MediaMind_Benchmark_H1_2012.pdf" target="_blank">MEDIAMIND</a> , i aquesta xifra està en una espiral descendent degut a la ceguesa causada pels banners, entre altres coses. Afegeix que amb la </i><i>xarxa de compra</i><i> d'anuncis "a cegues" que impedeixen a un venedor saber exactament on apareixen els seus anuncis i la seva propietat respecte d'on col · locar missatges, obtens un sistema de publicitat en línia que és molt, molt inconnex. Però no tot està perdut! Heus aquí per què l'entrada de bloc és tan beneficiosa per als comerciants - i per què "la unitat de publicitat convencional" té les hores comptades.</i><br />
<i><br />
</i> <i><b>13 Raons per a valorar les entrades al Bloc com la nova unitat de mesura publicitària</b></i><br />
<i><br />
</i> <i>1) <u>Les Publicacions al bloc són, naturalment, optimitzades per a la recerca orgànica - que és més duradora!</u></i><br />
<i><br />
</i> <i>Un <b>bloc d'alta qualitat</b> que inclogui les paraules clau rellevants, quedarà indexat de forma natural en motors de cerca, i et dóna una nova oportunitat de posicionar-te per les paraules clau rellevants per al teu negoci i, per tant, que et trobin. I mentre que utilitzar </i><i> anuncis d'AdWords </i><i>de pagament per clic (PPC) en els motors de cerca, sense dubte pot contribuir al creixement de la teva marca, la creació de continguts de blocs que orgànicament es troba en la recerca, té un impacte molt mes llarg en el temps i molt més rendible que una inserció publicitaria tipus adwords - especialment si el seu pressupost de màrqueting és petit.</i><br />
<i><br />
</i> <i>2) <u>Un post et dona major abast a través dels mitjans socials.</u></i><br />
<i><br />
</i> <i>Mitjançant l'addició de botons socials per compartir a Facebook, Twitter, LinkedIn, Google, etc, pots fer que sigui fàcil per als lectors compartir el teu contingut del bloc a les teves pròpies xarxes socials, ampliant l'abast molt més enllà dels seguidors de la teva marca o empresa. Els anuncis en línia de qualsevol mena, d'altra banda, simplement no es poden compartir de la mateixa manera que el contingut del bloc. Has tractat mai de compartir un banner?</i><br />
<i><br />
</i> <i>3) <u>Les publicacions al bloc, vénen amb una adreça d'Internet permanent.</u></i><br />
<i><br />
</i> <i>Cada entrada de bloc es publica automàticament i té el seu propi enllaç permanent (anomemant permalink) que no només poden buscar i índexar els motors de recerca, si no que també les persones poden marcar i compartir. Has intentat mai buscar un anunci que juraries que vas veure el dia anterior? Pràcticament impossible, oi?</i><br />
<i><br />
</i> <i>4) <u>Els posts del bloc contenen d'altres formats</u></i><i><u> de comunicació.</u></i><br />
<i><br />
</i> <i>Les entrades al Bloc no només són text. També poden allotjar les imatges, vídeos i altres continguts visuals que poden afegir més context i compatibilitat al contingut, així com crear una millor experiència d'usuari. Mentre que les imatges independents de Flickr o vídeos individuals a YouTube sens dubte poden trobar audiència, un bloc pot oferir aquest contingut a un públic molt més ampli. I, per descomptat - els "bàners expandibles" poden tenir continguts multimèdia. Però una vegada que la campanya ha acabat, el contingut ha desaparegut</i><i>. Quin be fa això a un venedor? Una entrada del bloc, però, viu per sempre.</i><br />
<i><br />
</i> <i>5) <u>Les entrades al bloc són imants per a futurs clients</u></i><br />
<i><br />
</i> <i>Un bloc sobre un tema en particular pot (i ha de!) incloure un icona que cridi a l'acció que està relacionada amb el contingut del post. Això no només fa que sigui molt fàcil per als lectors per obtenir més informació i continguts, si no que també et permet convertir aquest lector en un possible client. Bé, sí - un anunci pot dirigir als visitants a una pàgina de destinació per a una de les ofertes de màrqueting. Però quanta informació interessant, educativa, útil i convincent pot cabre en un anunci? Quin creus que seria més eficaç per aconseguir que algú hi faci clic - una entrada al bloc ben escrita i informativa que naturalment condueix al lector al següent pas, o un anunci agressiu, intrusiu?</i><br />
<i><br />
</i> <i>6)<u> Els posts ofereixen vies per a la generació qualitativa de clients potencials.</u></i><br />
<i><br />
</i> <i>Com que les publicacions al bloc són formes efectives per dirigir el trànsit a les teves crides a l'acció, el contingut del bloc és un gran suport per a la generació de clients potencials. I, d'alguna manera, un bloc també pot ajudar naturalment a qualificar als teus clients potencials, ja que els lectors probablement van arribar al teu bloc perquè els seus interessos estaven alineats amb el tema del post. Tot i que "les unitats publicitàries" poden ajudar a la generació del client potencial, el trànsit i les conversions en general que generaràs a partir d'elles, simplement no serà tan qualificades de forma natural.</i><br />
<i><br />
</i> <i>7) <u>És fàcil distribuir el contingut d'un post</u></i><br />
<i><br />
</i> <i>Quan una entrada del bloc està escrita, no només et beneficies de compartir socialment de forma orgànica (natural, sense publicitat), sinó que també s'alliberen en el meravellós món de la distribució. Tant si aquest canal es compon de àvids lectors que segueixen el teu contingut a través de RSS o noves perspectives assolides a través dels canals de distribució pagats i motors de recomanació com Outbrain, el contingut del bloc té la capacitat de viatjar per tota la xarxa. D'acord, potser només per aquesta vegada un enfocament de pagament pot ajudar a obtenir un major abast per al contingut del bloc. Però recorda - estàs distribuint contingut útil, no un anunci intranscendent sense gairebé continguts..</i><br />
<i><br />
</i> <i>8)<u>Les entrades al bloc ajuden al creixement de les llistes de correu electrònic.</u></i><br />
<i><br />
</i> <i>En oferir subscripció per correu electrònic al teu contingut del bloc, pot ajudar a fer créixer la teva llista de correu i base de dades de contactes des del moment que els lectors opten per l'opció de rebre notificacions per correu del contingut del bloc. Hi ha dos beneficis clars: Un, els subscriptors han indicat que tenen interès en el contingut del </i><i>teu negoci i, per tant, és probable que també estiguin interessats en les teves ofertes . Dos, un cop que es converteixi en un avantatge en una d'aquestes ofertes, poden convertir-se en part d'un procés de criança de mes clients interessats més sofisticat. Així que, </i><i>has utilitzat amb èxit </i><i>alguna vegada la tradicional publicitat convencional amb banners i anuncis per paraules per fer créixer de forma exitosa la teva llista de correu?</i><br />
<i><br />
</i> <i>9) <u>Els posts del bloc encoratgen el compromís actiu.</u></i><br />
<i><br />
</i> <i>Obrir els comentaris als lectors del teu bloc estimula a que et donin les seves opinions, així com a que participin en les converses entre els altres comentaristes. Els comentaris porten una perspectiva més àmplia per al lloc, i promoure la conversa pot mantenir a la gent interessada a tornar i a estar en contacte amb la teva empresa - així com augmentar l'abast del seu contingut. Alguna vegada t'has pogut comprometre amb un anunci? Segur que no...</i><br />
<i><br />
</i> <i>10)<u> Les entrades al bloc atrauen naturalment als enllaços entrants.</u></i><br />
<i><br />
</i> <i>Publicar continguts d''alta qualitat, remarcables i convincents, és una gran manera d'acumular enllaços entrants. La lògica és simple: La gent naturalment desitja enllaçar amb continguts de qualitat! I saps el poder que tenen els enllaços entrants per generar tant trànsit de referència i un millor posicionament en els motors de cerca, oi? Un efecte secundari d'això, perquè mai expira el contingut del bloc com una campanya publicitària fa, és que contínuament pot ajudar a dirigir el trànsit orgànic i de referència - i els leads. Els motors de cerca indexen anuncis? Alguna vegada has fet un enllaç a un banner? Tens prou diners per pagar un anunci infinit? Tornaria a dir que no....</i><br />
<i><br />
</i> <i>11) <u>Els posts del bloc increment el trànsit de la landing page i del web</u></i><br />
<i><br />
</i> <i>Els posts, que atreuen trànsit a través de motors de cerca, xarxes socials, les subscripcions de correu, o per sindicació, poden dirigir als visitants a les pàgines de productes de la teva empresa i pàgines de destinació on es pot captar visitants com a clients potencials. És clar que si gastes bastants diners, els anuncis poden conduir el trànsit a una pàgina de destinació. Però, perquè llançar els diners quan hi ha una millor i més rendible alternativa?</i><br />
<i><br />
</i> <i>12) <u>Els posts poden fer-te visible a noves audiències a través dels posts com a convidat d'un altre bloc.</u></i><br />
<i><br />
</i> <i>El contingut del bloc no només ha de ser publicat a la teva pàgina web. També pots crear contingut per altres blocs i mitjans de comunicació en el teu segment de mercat. A causa de la potència dels continguts en la comercialització, els editors estan sempre a la recerca de continguts d'alta qualitat. I en contribuir al contingut a d'altres llocs web, pots estendre la teva marca i el teu lideratge intel · lectual a un públic més ampli. Ser el convidat, et pot presentar a un públic nou, però complementari, i et permet crear un enllaç al teu propi lloc web i el seu contingut. Has sentit parlar de ser convidat per crear banners? Probablement no. Això és perquè la majoria de les empreses volen continguts interessants, informatius, educatius, útils i convincents, sense anuncis de tercers.</i><br />
<i><br />
</i> <i>13) <u>Els posts del bloc contribueixen a un "fons editorial" de per vida!</u></i><br />
<i><br />
</i> <i>Un recent post de <a href="http://sethgodin.typepad.com/seths_blog/2013/03/building-your-backlist-and-living-with-it-forever.html" target="_blank">Seth Godin</a> va destacar la importància de crear un fons editorial. Un fons editorial és un conjunt acumulatiu de treball (en aquest cas, totes les entrades del bloc que ha escrit una marca) que viuen per sempre dins dels favorits de la gent, els resultats del motor de cerca i llistes de favorits i continua oferint valor (en el cas d'un venedor, el tràfic, condueix i lideratge de pensament) amb el temps. Creus que algú trobaria valor en una col · lecció de vells anuncis en línia? Potser un arqueòleg publicitari - però certament no als seus clients.</i><br />
<i><br />
</i> <i><b>Tenint en compte tots els beneficis - i una clara superioritat sobre els anuncis en línia - no hi ha realment cap raó per la majoria de les empreses no hagin d'invertir als blocs de negocis. El contingut és de llarga durada. El contingut atrau visitants qualificats. Genera clients potencials. Ajuda a convertir aquests prospectes en clients. Un anunci -tipus banner, ad-words...- pot fer tot això i el que hem parlat fins ara?"</b></i><br />
<i><br />
</i> <i>Via <a href="http://blog.hubspot.com/why-blog-post-is-the-new-ad-unit" target="_blank">HubSpot</a></i><br />
<i><br />
</i> Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-83549248173421943742013-03-19T08:10:00.000+01:002013-03-19T08:10:00.924+01:00Un arquitecte al UOCmeet sobre smartcities<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuP6wY3X8ymWzsqBCkvohs3V5fvuWnPfMfsH3QS2vDEgIkWF721-xEYyswfCK-pbFlZhAQr2KNVJ3OKmgoq6Cbv4XlTxoxkbMBo0EOTqszOzTus7G_Kn0s8w5cR0Ih7CWhFM2wdu0fITSi/s1600/Sense+t%25C3%25ADtol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuP6wY3X8ymWzsqBCkvohs3V5fvuWnPfMfsH3QS2vDEgIkWF721-xEYyswfCK-pbFlZhAQr2KNVJ3OKmgoq6Cbv4XlTxoxkbMBo0EOTqszOzTus7G_Kn0s8w5cR0Ih7CWhFM2wdu0fITSi/s400/Sense+t%25C3%25ADtol.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Smartcities no ha de ser només tecnologia.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 24px;">El passat dijous 14 de Marça l’edifici Mediatic, vaig assistir al UOCmeet sobre Smartcities, que va comptar amb les ponències de </span><a href="https://twitter.com/PilarConesa" style="background-color: white; border: 0px; font-size: 15px; line-height: 24px; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Pilar Conesa</a><span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 24px;">, directora d’</span><a href="http://meet.blogs.uoc.edu/2013/03/15/cronica-del-uocmeet-sobre-smartcitie/www.anteverti.com" style="background-color: white; border: 0px; font-size: 15px; line-height: 24px; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Anteverti</a><span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 24px;"> i del saló </span><a href="http://www.smartcityexpo.com/" style="background-color: white; border: 0px; font-size: 15px; line-height: 24px; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Smart Cities World Congress</a><span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 24px;">, i </span><a href="https://twitter.com/jlopezventura" style="background-color: white; border: 0px; font-size: 15px; line-height: 24px; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Júlia López Ventura</a><span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 24px;">, coordinadora d’Estratègia Smart City a l’Ajuntament de Barcelona. Podeu llegir la crònica i el resum de la jornada <a href="http://meet.blogs.uoc.edu/2013/03/15/cronica-del-uocmeet-sobre-smartcitie/" target="_blank">al bloc de<b> UOmeet</b></a>.</span><br />
<span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 24px;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><span style="font-size: 15px; line-height: 24px;">Cada cop es fa més èmfasi al concepte Smartcity, i des d'una aproximació no sistemàtica ni profunda sempre hi trobava a faltar una aproximació més urbanística , més arquitectònica del concepte. Més que les aplicacions tecnològiques de l'internet de les coses, m'interessava veure si es feien també aportacions mes de concepte i de forma.</span></span><br />
<span style="font-size: 15px; line-height: 24px;">Volia saber si hi havia gent pensant en les noves formes d'edificis i de ciutats que en podrien hipotèticament sortir del canvi social produït per els canvis tecnològics. Seran necessaris altres tipus d'espais on les persones es comuniquin degut al canvi que produiran les TIC?</span><br />
<span style="font-size: 15px; line-height: 24px;">A nivell de ciutat es necessitaran uns espais fins ara desconeguts on realitzar una serie d'activitats urbanes provocades per les noves tecnologies?</span><br />
<span style="font-size: 15px; line-height: 24px;">Canviarà això la estructura, la forma, el programa dels edificis i les ciutats?</span><br />
<span style="font-size: 15px; line-height: 24px;">Com canviaria la feina dels arquitectes i els urbanistes amb aquest canvi de paradigma?</span><br />
<span style="font-size: 15px; line-height: 24px;"><br /></span>
<span style="font-size: 15px; line-height: 24px;">Fins ara les aportacions mes interessants a aquesta temàtica son els blocs que segueixo de Manu Fernandez (@manufernandez) </span><a href="http://www.ciudadesaescalahumana.org/2013/03/la-ciencia-de-las-ciudades-desde-lo.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+blogspot%2FRNpt+%28Ciudades+a+escala+humana%29&utm_content=Google+Reader" style="font-size: 15px; line-height: 24px;" target="_blank">Ciudades a escala Humana</a><span style="font-size: 15px; line-height: 24px;">, i el </span><a href="http://elblogdefarina.blogspot.com.es/2012/01/smart-cities-los-inventos-del-tbo.html" style="font-size: 15px; line-height: 24px;" target="_blank">Blog de José Fariña</a><span style="font-size: 15px; line-height: 24px;">, a part d'altres on es tracten temes mes sectorials de cooperació ciutadana i de sostenibilitat energètica tambe molt lligats a la nova era de la comunicació i les TIC.</span><br />
<span style="font-size: 15px; line-height: 24px;"><br /></span>
<span style="font-size: 15px; line-height: 24px;">Així doncs la sessió em va confirmar que el concepte Smartcity queda assimilat a novetats tecnològiques. I agafant un parell de cites de José Fariña el concepte de Smartcity queda relegat a una etiqueta més:</span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-size: 15px; line-height: 24px;"> "<i>Después de las ciudades sostenibles, las ciudades resilientes, las ciudades habitables, las ciudades sanas, las ciudades seguras, las ciudades bioclimáticas, las ciudades verdes o las ciudades de los ciudadanos, los que de una u otra forma nos relacionamos con la organización, diseño y planificación de esas cosas que algunos llaman ciudades teníamos otra etiqueta más, smart cities."</i></span></blockquote>
Trobo a faltar posar l'accent en aquest equip multidisciplinari que vam comentar amb la <a href="https://twitter.com/PilarConesa" style="background-color: white; border: 0px; font-size: 15px; line-height: 24px; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Pilar Conesa</a> un cop acabat l'acte, i agafant unaltre cita de <a href="http://elblogdefarina.blogspot.com.es/2012/01/smart-cities-los-inventos-del-tbo.html" style="font-size: 15px; line-height: 24px;" target="_blank">José Fariña</a><span style="font-size: 15px; line-height: 24px;">,</span><br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-size: 15px; line-height: 24px;"><i>"La tecnología puede ayudar pero el foco no hay que ponerlo ahí. La dificultad está en dotarnos de instrumentos de organización verdaderamente participativos que permitan que una sociedad con una cultura específica, anclada en un territorio, con relaciones no depredatorias sobre el mismo, se aglutine en torno a valores con los que la mayor parte esté de acuerdo. Hablar de tecnología (y no quiero insultar a nadie) es algo simple. Incluso puede ser muy divertido como han demostrado los inventos del TBO."</i></span></blockquote>
<br />
En resum, em va agradar que es parles de la participació ciutadana dins aquest concepte de Smartcity, i que evidentment amb les noves tecnologies aquesta participació pot ajudar a un millor funcionament de la ciutat però hi trobo a faltar la visió dels arquitectes, dels urbanistes per a que no sigui una nova etiqueta, una nova moda.<br />
<br />
Unir arquitectura, urbanisme amb la nova era de la comunicació es apassionant i espero poder contribuir-hi.<br />
Si m'hi vols ajudar aquí em trobaràs per compartir i col·laborar :-)<br />
<br />
<span style="font-size: 15px; line-height: 24px;"><br /></span>
<span style="font-size: 15px; line-height: 24px;">Imatge <a href="http://meet.blogs.uoc.edu/2013/03/15/cronica-del-uocmeet-sobre-smartcitie/" target="_blank">UOCmeet bloc</a></span><br />
<span style="font-size: 15px; line-height: 24px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 24px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 24px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 24px;"><br /></span>Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-88796034617684390742013-03-11T12:43:00.000+01:002013-03-11T12:43:17.525+01:00Cooperar per competir entre professionals liberals<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha9QC6VbfDwjR5xIoKHbSSi3MoEpbR791ymTaSCm5A9oyNMQ6fI1dm2RFxBzcRS9paqkYE8qFc6uhsM0pJ6cGl03TbGp5k3wVE8Cbmi2sn-Nwu5E_Q2Z7T1Y93HW6QyxhIuvHsd5aUSO_l/s1600/diversity__by_fancytreehousexo-d3gca4z.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="313" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha9QC6VbfDwjR5xIoKHbSSi3MoEpbR791ymTaSCm5A9oyNMQ6fI1dm2RFxBzcRS9paqkYE8qFc6uhsM0pJ6cGl03TbGp5k3wVE8Cbmi2sn-Nwu5E_Q2Z7T1Y93HW6QyxhIuvHsd5aUSO_l/s400/diversity__by_fancytreehousexo-d3gca4z.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els arquitectes també podem compartir</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Quan vaig veure aquest titular: "<a href="http://www.barcelonanetactiva.com/barcelonanetactiva/cat/view.do?fileName=09_CooperarProfessionals_Avalles.pdf&idiomaCurt=cat" target="_blank">Cooperar per competir entre professionals liberals</a>" dins del temari de <a href="http://www.barcelonanetactiva.com/barcelonanetactiva/cat/view.do?fileName=09_CooperarProfessionals_Avalles.pdf&idiomaCurt=cat" target="_blank">Barcelona Activa</a>, no vaig tardar ni un minut a apuntar-me a l'activitat proposada. En la pràctica professional com a <strong>arquitecte </strong>la cooperació sempre ha estat minsa, la competició brutal, i la explotació a l'ordre del dia entre els mateixos <strong>arquitectes</strong>.(d'aquí el naixement del <a href="http://www.sindicatarquitectes.org/" target="_blank">Sindicat d'arquitectes</a>)<br />
<br />
L'<b><a href="http://www.linkedin.com/in/adriapolis" target="_blank">Àlex Vallès</a></b> (@adriapolis) va situar el tema, en sintonia amb l'actual canvi de paradigma de transició de la societat industrial a la societat de la informació i la comunicació.<br />
<br />
Aquest és el fons de la qüestió. D'alguna manera va ser una sessió mes filosòfica que tècnica. Es va fer evident amb les diferents intervencions dels assistents, que per poder cooperar per competir, s'ha d'entendre el canvi en que estem immersos. Ja al 2008 parlava dels <a href="http://jordiriusbonjorn.blogspot.com.es/2008/11/arquitecte-20.html?q=arquitecte+2.0" target="_blank">arquitectes 2.0</a>, concepte extrapolable a tots els professionals. Per a poder aprofitar les característiques estructurals, cal entendre quina estructura s'està construint. Només així podrem cooperar per competir en la societat xarxa.<br />
<br />
En una societat 2.0 on l'Agilitat, la Creativitat (innovació) i la Eficàcia/Eficiència són necessàries per aquest cooperar per competir.<br />
<br />
Per poder col·laborar amb algú,que es de fet la teva "competència", cal treballar per objectius. Un objectiu S.M.A.R.T<br />
<ul>
<li>e<b>S</b>precific</li>
<li><b>M</b>esurable</li>
<li><b>A</b>conseguir</li>
<li><b>R</b>ealistic</li>
<li><b>T</b>emps</li>
</ul>
<div>
He de saber perquè ho faig i per a què. Tenir clar l'objectiu i saber compartir. Saber què ha de fer cadascú per aconseguir l'objectiu, ja que no és el mateix treballar en equip que treballar en col·laboració. En un entorn de col·laboració tothom aporta, però en comú. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Es interessant destacar que disposem d'eines per gestionar aquesta cooperació. Aquestes eines van des dels documents compartits de <a href="https://drive.google.com/" target="_blank">Google Drive</a>, passant pel que poden ser intranets amb gestors de continguts tipus <a href="http://viviendoenlaeradelaweb20.blogspot.com.es/2012/06/intranets-con-wordpress.html" target="_blank">WordPress</a>, fins a plataformes pensades per a compartir continguts com <a href="http://www.gnoss.com/home" target="_blank">Gnoss</a>, <a href="http://www.ning.com/" target="_blank">Ning</a>, <a href="http://www.zyncro.com/ca/#" target="_blank">Zyncro</a>, <a href="https://company.podio.com/es" target="_blank">Podio</a>, <a href="https://trello.com/" target="_blank">Trello</a>.<br />
En definitiva, crear xarxes, espais socials on col·laborar de manera flexible, creant comunitats per compartir, cooperant per un objectiu comú. Aquest és el futur que ja és present a la xarxa.</div>
<br />
<br />
<br />Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-17830193700143759412013-02-14T12:54:00.000+01:002013-02-14T12:54:07.212+01:00Visita d'obra Arquitecte. Unifamiliar Avinyó (IV)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://picasaweb.google.com/100096046019158502632/UnifamiliarAAvinyo?authuser=0&feat=directlink" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj33yqV_5Gaffu7RB28wLjtCewY-rlNZnZGyanUb3slHmBG0sONDTqiWlWtqsshwAVdthF-6x8tuWM1MiY7ebVNCiAISTCPPw622ZvxrQsoS9Q7O97gqbeS4eNrUHI2unhYio_FOq7wPws2/s320/005.JPG" width="320" /></a></div>
La majoria de la gent creu que quan més gran i complexa es una obra més feina li dóna a un <b>arquitecte</b>.<br />
Aquesta és una reflexió que alguna vegada surt quan es parla entre amics del tema.<br />
Aquesta afirmació que en línies generals pot ser certa necessita uns matisos que també son fàcils d'entendre.<br />
<br />
Normalment en una obra de certa envergadura, els industrials, el constructor i en general, els agents que intervenen en el procés constructiu tenen una certa envergadura el que vol dir una certa estructura ben definida, i a la força, eficient.<br />
<br />
A part de la<b> direcció tècnica</b>, la constructora té el seu<b> cap d'obra </b>molts cops, tècnic també amb qui és fàcil entendre's i amb un calendari clar del desenvolupament de l'obra.<br />
<br />
En canvi, quan la infraestructura és més petita, la programació de l'obra no té uns terminis molts cops tant exactes i el seu desenvolupament a nivell de direcció d'obra no es pot planificar tant exactament i per tant des d'aquest punt de vista tot és més complexe.<br />
<br />
Per tant, no us deixeu portar per les aparences :-) Molts cops l'obra més complexa de realitzar no és el projecte tècnicament més complexe ni més gran, si no tot just el contrari.<br />
<br />
I que consti que no ho dic per aquesta obra en concret on amb el promotor constructor hi ha bona comunicació, però ... us imagineu que passa quan no hi és?<br />
Apareixen dificultats en el seguiment de l'obra per.... revisar forjats abans de formigonar, canvis que es fan sense avisar i t'ho trobes quan ja està fet...etc etc..... aprofito doncs aquest post per reivindicar el treball de l'<b>arquitecte</b> a les petites coses i les petites cases, no surt a les notícies, però és el més habitual.<br />
<br />
Pots accedir a l'àlbum de l'obra <a href="https://picasaweb.google.com/100096046019158502632/UnifamiliarAAvinyo?authuser=0&feat=directlink" target="_blank"><b>Aquí </b></a>i al del Projecte Bàsic <b><a href="https://picasaweb.google.com/100096046019158502632/PBasicAvny2012?authuser=0&authkey=Gv1sRgCMTVzcvjodvL8wE&feat=directlink" target="_blank">Aquí</a></b><br />
<br />
<br />Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com008279 Avinyó, Barcelona, Espanya41.863617 1.969305999999960541.8517915 1.9491359999999605 41.8754425 1.9894759999999605tag:blogger.com,1999:blog-7994416670088171361.post-13276377961282664982013-01-31T08:30:00.000+01:002013-01-31T08:30:03.810+01:00Curs de Creació del teu Pla de Comunicació Personal<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.cetop.es/ingenieros_tecnicos/noticias/creacion-y-gestion-en-la-red-de-tu-identidad-como-profesional_n363.html" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIB81xELjAdSdLreOV0hfkbJ7jwaEKeHMcps6a3petGLnL1XDO594xKetvjfvbXDnR-Lp6qhzi3uddYvynueMoaPI_MhW7Ze1vmTJSnOmpuXqyRqEWqKLluKJmuiJw8qgw0qwV6urYCXod/s640/Xpress8.png" width="640" /></a></div>
L'alfabetització digital s'obre pas en el món de la empresa, i els professionals que l'integren cal que estiguin formats per participar de l'empresa xarxa que ja està venint. Igualment molts cops ens trobem que hi han moltes eines que de forma "amateur" i sobretot , sense una estratègia, es volen utilitzar des d'un punt de vista professional.<br />
Les eines web 2.0 són precisament les practicament gratuites i fàcils d'utilitzar però...tenim l'estratègia adequada quan ens posem a utilitzar-les profesionalment?<br />
Es el que impulsarem amb el curs per a la creació d'un <b>pla de comuniació personal professional</b>, junt amb en <a href="https://www.facebook.com/felix.s.solano?fref=ts" target="_blank">Fèlix Sacristan </a> a la seu del <b><a href="http://www.cetop.es/ingenieros_tecnicos/noticias/creacion-y-gestion-en-la-red-de-tu-identidad-como-profesional_n363.html" target="_blank">CETOP</a></b> els propers <b><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-fareast-theme-font: minor-fareast; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Dijous 7
i 14 de febrer de 18:00 a 20:30</span></b><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-fareast-theme-font: minor-fareast; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span>.<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Per
inscriure’s cal omplir</span> <b><a href="https://docs.google.com/spreadsheet/viewform?formkey=dDlPM2h3UFludkNuVUg2N0JreGJZeEE6MA">AQUEST FORMULARI</a></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
Potser ets un professional i ....<br />
<br />
● Veus que és clau la participació a Internet<br />
● Ara les Xarxes socials encara han fet augmentar aquesta comunicació<br />
● Inclús podries tenir perfils creats <br />
● Hi participes des del teu àmbit personal<br />
● Potser encara no has trobat el moment de ser-hi ….<br />
<br />
....però ......<br />
<br />
● Se’t fa difícil planificar una estratègia global a Internet<br />
● Coneixes els teus objectius però no com implementar-los a les xarxes socials<br />
● No tens encara una identitat digital clara<br />
● Creus que perdràs molt temps amb el marketing 2.0<br />
● Et manca saber monitoritzar la xarxa...<br />
<br />
Amb aquest <b>mètode innovador</b> establiràs el teu <b>Pla de Comunicació 2.0 Personalitzat</b>, on podràs determinar el tipus de missatge a comunicar, els criteris de publicació/comunicació en cada espai i el seu control posterior.<br />
<br />
Amb el <b>Pla de Comunicació Personal Xpress</b> i amb nomes <b>9 passes</b> tindràs el mapa de ruta personalitzat per crear la teva <b>identitat professional a la Xarxa</b> .<br />
<br />Jordi Riushttp://www.blogger.com/profile/05476915691236287830noreply@blogger.com0